1707- 2007. Tres segles de l’inici de l’ocupació militar i genocidi polític dels Països Catalans

Enguany es commemora el 300 aniversari de la batalla d’Almansa (25 d’abril de 1707); derrota militar que significà la caiguda del Regne de València en mans del Borbó Felipe V –prolegomen de la caiguda de Barcelona (11 de Setembre de 1714) i de Mallorca (1715)- i el començament del que en Joan F. Mira descriu com a genocidi polític dels Països Catalans: “un genocidi polític és destruir un país com a país: la seua estructura política, el seu govern, les seues lleis, les institucions, els tribunals, l’administració, la moneda, etc., i en definitiva “la imposición y mudanza de costumbres” i la reducció a l’“uso, forma y práctica de gobierno” d’un altre país”.

Tres segles després -i en plena II Restauració monàrquica-, ens trobem en un atzucac nacional i moral que té com a màxims protagonistes la indigència nacional i ètica d’uns dirigents polítics catalans enfrontats entre si per absurdes i partidistes guerres fratricides i pels que la seva màxima aspiració no és servir a Catalunya, sinó servir-se de Catalunya pels seus espuris interessos personals.

La sortida d’aquest atzucac no vindrà de la mà d’aquests dirigents sinó del seu reemplaçament per gent que no ha fet de la política llur professió i d’un Poble organitzat i actiu. És l’hora que els catalans creguem novament en nosaltres mateixos i sapiguem reemprendre l’únic camí que ens omplirà nacionalment, socialment, lingüísticament, culturalment,... el camí de la Llibertat!

Editorial del Llengua i Nació, núm. 8 (portaveu de l'Associació per la Llengua i la Cultura)