diumenge, 15 d’abril del 2007

Proclamació de la República Catalana, proclamació de la dignitat d’un Poble.


Ahir va ser el 14 d’abril. Una data que els catalans hem de dur gravada al cor i també al cap.

Dic també al cap perquè portant-la sols al cor no en fem res, de re serveixen somnis romàntics coberts de pols o nostàlgies irrecuperables. L’hem de dur a la raó, al seny. Al seny autèntic. Al seny que no és sinònim de por ni de renúncia, sinó al que és pur realisme. Al que és pur sentit comú: si volem ser lliures, podem. Si volem tornar a ser amos de casa nostra, podem. Però cal lluitar-hi. Cal treballar-hi. Cal explicar qui som i d’on venim, com n’estem de sotmesos i d’espoliats i on volem arribar. I cal fer-ho cada dia i a tot arreu: a la feina, a l’institut, a les entitats, a l’autobús, al cafè,... amb naturalitat i a tothom: al nouvingut, al català de soca-rel i al català que fa quaranta anys que està aquí i –per espuris interessos partidistes i electorals- encara no sap que és tan català com el primer.

Perquè tenim la raó i és de justícia! Visca la República Catalana lliure, justa i catalana!



“Volem una Catalunya políticament lliure, socialment justa,
econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa”
Francesc Macià

Etiquetes de comentaris: ,