dimarts, 7 de novembre del 2006

Un país de bojos: Carod, un republicà rei i Mas, un traïdor traït

"Tal faràs tal trobaràs"
(Refrany popular)

Per RAMON SERRA

Aquest és un país de bojos. Ho sento. Aquesta és la conclusió que trec després d´haver-me llegit força articles i webs independentistes que combaten a mort la formació del nou tripartit per governar Catalunya.Aquest és un país de bojos. Ho sento. Ara s´anuncien manifestacions i fins i tot ja s´ han fetesquellots davant la seu d´ERC i en carrers de Barcelona, per cert molt ben esbombades per la premsa "neutral". En diuen "cassolades". De què?,d´arròs?, de peix podrit? Ara resulta que Carod és un traïdor perquè no ha volgut CiU com a parella de ball.Aquest és un país de bojos. Ho sento.

No entenc com aquesta reflexió no s´ha fet unes hores abans quan Mas havia escollit la "sociovergüenza" per governar. Per què no s´han organitzat protestes davant la seu de CiU, manifestacions populars o esquellots? Per què uns són sempre els bons i els altres sempre els dolents? Cordons, tu, una mica de cap i menys fanatisme. L´educació emocional d´aquest país és tan o més dolenta que els seus polítics.

Aquest és un país de bojos. Ho sento. Tots contra el tripartit! Primer Mas rebutja ERC com va fer Pujol l´any 1999 en preferir pactar amb el PP i, per tant, és d´allò més normal que Carod vulgui rescabalar-se d´aquesta ofensa que, ves per on, no era una traïció si la fa Mas o Pujol. Ara Carod ha engrandit la seva figura. Un republicà que és el rei del nou govern perquè ha mogut bé les cartes. Si tot Espanya i la dreta catalana no el poden veure vol dir que anem bé.

Aquest és un país de bojos. Ho sento. Ningú no hauria d´oblidar que l´arrel del problema comença amb la traïció de Mas i Zapatero que es varen mofar i passar per l´entrecuix els acords del Parlament sobre l´Estatut?.O és que heu perdut la memòria? Qui perd la memòria perd la identitat. Si Mas no hagués actuat de forma potinera no s´haurien produït noves eleccions ni s´haguessin obert noves ferides. Una de les més greus precisament és la presència dels Ciutadans contra Catalunya al Parlament que ens faran anar de corcoll. Una mentida dita cent vegades i propagada amb mitjans i diners és converteix en un dogma. Això és el que ha aconseguit en Mas. Que ara se sent traït per Zapatero? Doncs, què esperava? Roma no paga traïdors i per una vegada Espanya tampoc. Mas diu que ja hi havia acord entre el tripartit abans de les eleccions. I els seus acords amb Zapatero? Torna a insistir que ha de governar el partit més votat. De quin manual ho ha tret? Del de la supèrbia i del menyspreu a les formes democràtiques.Aquest és un país de bojos. Ho sento. Per fortuna sempre he pensat que Catalunya és la meva butxaca i jo. No he cregut mai en la fauna humana i menys en els polítics catalans. Ells ho han fet tot malbé, han emmetzinat els sentiments i ens condueixen el país cap al no res. S´han venut per un plat de llenties. Per tant, jo continuaré amb la meva guerrilla en un intent de no deixar-me arrossegar per aquesta política de baixa estofa. Seria bo que la societat intentés també reaccionar i crear els seus mecanismes de combat. Sé que pràcticament és predicar en el desert, tot i que encara resta gent coratjosa.

Aquest és un país de bojos. Ho sento. Espero no tornar-me´n´hi. O potser és que ja ho sóc quan encara no he plegat veles i pretenc no viure agenollat.

Això és un autèntic manicomi.

Font: Ràdio Catalunya. (Nov/2006)

3 Comments:

At 9:21 p. m., Anonymous Anònim said...

totalment d acord,mai millor dit.Els enfadats els convergents dretans q en 23 anys han avançat com les tortugues!

 
At 1:58 a. m., Anonymous Anònim said...

En comptes de dir que és un país de bojos.... no és millor dir que això no és un país? Socialment parlant, Catalunya no comparteix particularitats que tenen tots els estats occidentals. Per exemple, una extrema dreta, criminal.litat en català, etc.

 
At 6:15 p. m., Blogger Setembre Negre said...

Evidentment, no és un país normal. És un país esquarterat i ocupat, tant militarment (art. 8 de la Constitución) com mentalment. I això provoca situacions anormals i surrealistes.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home