dijous, 15 de juny del 2006

Terrorisme d´estat: França vol que s´apagui la flama del Canigó

La prefectura de Perpinyà ha decidit limitar, per preteses raons de seguretat i de protecció del medi ambient, l´accés al Canigó, fins el 14 de juliol, dia de la festa de l´Estat francès. Fons d´associacions catalanistes de Catalunya Nord han manifestat a Diari de Girona que la prohibició és «una maniobra jacobina grollera, només deguda a la voluntat política de dificultar la trobada de la flama del Canigó». Aquesta és la commemoració catalanista més important d´aquelles terres.

De sempre, la zona de l´aparcament des d´on es puja a peu al cim és d´accés lliure. A partir d´ara i fins el 14 de juliol - si bé, de fet, només el dia de la trobada - caldrà un permís exprés. Es tramitarà a través dels ajuntaments gals. Serà molt limitat quant al nombre de persones. Aquestes hauran de ser identificades amb nom i cognoms. També hauran de constar les matrícules dels cotxes que vulguin accedir a l´aparcament. A partir del 14 de juliol l´accés tornarà a ser lliure.

La trobada té efecte el dissabte anterior al dia de Sant Joan, per tant hauria de ser dissabte vinent. Des d´infinitat de pobles, aquell dia es transporten feixos de llenya al cim del Canigó. Està destinada a ser cremada durant tota la nit de Sant Joan. El foc se sol veure des de tota la plana. Hi ha flames o brases d´aquell foc que es porten arreu dels Països Catalans. En alguna ocasió s´han arribat a portar fora d´Europa. Durant tot l´any hi ha una flama del foc del Canigó que continua encesa i exposada al Castellet de Perpinyà.

Atesa la naturalesa rocosa del cim, no hi pot haver cap perill d´incendi, ni mai, durant la «trobada», s´han produït danys al medi ambient. Tampoc mai no hi ha hagut cap accident. La celebració d´aquesta diada ha anat creixent d´any en any. L´any passat va aplegar a més de dues mil persones. També ha incrementat el seu sentit catalanista. Es mostren dotzenes de banderes catalanes - però cap de francesa - mentre es canten cançons tradicionals o reivindicatives, totes en català.

El dia de Sant Joan, patró de Perpinyà, dia de la seva Festa Major, és el més tradicional i reivindicatiu de la Catalunya Nord, junt amb el 7 de novembre. Com l´onze de setembre a Catalunya, aquest darrer dia s´escau en una data que recorda una desfeta. És l´aniversari del Tractat dels Pirineus (1659) en què Catalunya Nord va passar a ser de sobirania estatal francesa, informa Alfons Quintà a "Diari de Girona". (15/VI/2006)

N.de la R. Ni seguretat ni medi ambient ni romanços. Por francesa a la revifalla catalanista de Catalunya Nord.Simplement, terrorisme d´Estat. Aquest terrorisme que tot i ser legal és més perillós que els altres. Qui ho pot aturar? Ens sentim impotents. Per això a la imperialista França només podem dir-li: Assassina!


EL GENOCIDI QUE NO CESSA MAI: TRAVES FRANCESES A LA TROBADA DEL CANIGÒ


L'organització de la trobada del Canigó, pelegrinatge de milers de catalans al cim d'aquesta muntanya com a preludi de Sant Joan, ha denunciat "una agressió caracteritzada dels francesos contra les nostres tradicions i la nostra cultura" en tancar, "insòlitament", la pista del Llech, "per raons de seguretat".

L'organització manifesta que "cada any, un nou atac contra els símbols de la nostra pertinença a Catalunya és perpetrada pels sequaços de l'ocupant" i conviden els assistents "presents a la trobada a manifestar en massa davant del refugi dels Cortalets amb forces senyeres... Puix que el prefecte no ens vol al Canigó, per què no baixar-ne fragments, generosament dipositats damunt del seu balcó, el dia dels Focs de la Sant Joan a Perpinyà?". Els organitzadors fan una crida als "germans del sud" perquè "mirin cap al nord la nostra condició d'esclaus", informa "e-noticies.com". (13/VI/2006)

N.de la R. Les raons de la seguretat són la inseguretat de França en veure que el poble català es retroba. Assassins! Malgrat tot, avancem. Els fem por. Aquesta és la nostra primera gran victòria. Ara cal que els catalans del nord gestionin aquesta situació per veure si del sud estant se´ls pot ajudar."Muntanyes del Canigó fresques i regalades sobretot ara a l´estiu, que les aigües són gelades, que les aigües són gelades..." Que aquest cant retrunyi per tot el cel allà on encara no hi arriba la força dels ocupants.Ni Espanya ni França: Països Catalans! Quina persona amb dos dits de cap pot sentir-se espanyola o francesa? A Sant Boi falta gent!

Font: Ràdio Catalunya (
www.radiocatalunya.ca)