Sobre l'estatut de la traïció

Només un 34,86% del cens electoral dóna suport a l´estatut de la traïció

"Quan tot sembla que s´acaba hem de tornar a començar"(Martí Pol)

Per RAMON SERRA

Quina vergonya!,quin escàndol! L´Estatuet de la traïció no ha estat pràcticament aprovat per dos de cada tres ciutadans de Catalunya amb dret a vot. Només un 34,86 del cens electoral hi ha donat suport.Falten els vots per correu que només poden alterar unes dècimes el resultat final.

Si aquí s´apliqués el barem del 55% que es va fer servir a Montenegro per assolir la independència,aquest Estatut no hauria passat.També CiU havia demanat fa setmanes al Senat que no fos aprovat cap referèndum, si no aconsegueix el 55%.Doncs bé, podríem començar a aplicar-ho aquí.

L´escàndol rera escándol provocat pels polítics, sobretot després de la traïció amb l´acord Mas-Zapatero ha desmobilitzat totalment l´electorat. L´abstenció n´ha estat la gran triomfadora. Gràcies,polítics,per les vostres bestieses. El mal que heu fet a Catalunya és irreparable. I no contents amb això que ja només pensen en les pròximes eleccions,com si Catalunya no tingués res més a fer.
Cert que des del punt legal no hi ha res a dir. Però una cosa és la legalitat i l´altra la legitimitat.Els resultats més o menys són els que deien les enquestes. Alguns poden pensar que el "no" ha aconseguit menys del que es podia pensar. Nosaltres no ho veiem així, perquè els partidaris del "sí" han tingut gairebé tots els mitjans de comunicació a favor fins al punt que "La Vanguardia",per exemple, no va publicar divendresuna pàgina sencera dels economistes pel "no". La gent del "no" ha estat gairebé sempre marginada sense pietat. Una vergonya, Una més.Malgrat tot, hi ha hagut gent que ha sortit al carrer per plantar cara al PP i altres forces espanyolistes durant la campanya.Malgrat tot,hi ha hagut unió entre les forces nacionalistes del "no" i han sorgit plataformes de gran valor com la dels arquitectes i economistes. De manera especial cal felicitar la Plataforma pel dret de decidir. Cal que continuï la tasca.

Dit això, continua la lluita entre David i Goliat. Els nostres enemics ho tenen tot a favor i compten a més amb el conformisme o tanmenfotisme de la nostra societat. Nosaltres, els nacionalistes, encara tenim el caliu com s´ha demostrat. Ara cal que siguem capaços de posar-hi tions per tal que torni el foc i no s´apagui la flama.I com que ens agrada ser pràctics proposem que es comenci una campanya de recollida de 300.000 signatures per lliurar al Parlament per demanar ja des d´ara mateix que es reformi aquest Estatut. Els articles 222 i 223 regulen el procediment per reformar l´Estatut. I segons aquests articles es necessiten 300.000 signatures per demanar-ne la reforma. I com que el "no" ha tingut més de mig milió de vots és possible aquest objectiu. Jo us en dono la meva signatura. Ja només en falten 299.999. Qui s´hi apunta?

Aquest Estatuet arriba el dia de Sant Marc, un sant apropiat per lliutar contra les tempestes. El refrany diu " Sant Marc, Santa Creu, santa Bàrbara no ens deixeu" i, per tant, ens defensa contra els llamps i els trons i el tripartit de la traïció: PSOE, CiU I IC-Els Verds . Necessitarem aquesta defensa contra un Estatuet amb molts trons i llamps que han fulminat Catalunya. Necessitarem aquesta defensa sobretot contra els qui s´han carregat un govern, el president de la Generalitat, han causat l´abstenció i ens aboquen a unes eleccions del tot innecessàries només pels seus interessos de partit.Pobra Catalunya en mans de la sociovergència o més ben dit, "sociovergüenza"!

Segurament aquest Estatut representarà algun avanç. Només faltaria!. Però si nosaltres sumem ells multipliquen. Així no es pot partir d´uns mínims. Mai no els tindrem dins d´Espanya. Ja ens fem el càrrec de lluitar contra l´espanyolisme, però contra la traïció és impossible. Això és l´eutanàsia. Ara bé si a bona part de Catalunya ja li va bé o se´n desentén, què poder fer-hi nosaltres?Resar.Amb tot, la fe sense obres no va enlloc. I qui diu obres diu poder.San Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu!

Font: Ràdio Catalunya


Un fracàs col·lectiu

Catalunya · 18/06/2006

Aquesta editorial caldria llegir-la d’aquí a 15 dies, quan les volades de coloms i les justificacions s’acabin i ens haguem d’enfrontar a la crua realitat del resultat: que pràcticament dos de cada tres ciutadans de Catalunya, o bé han votat no, o bé s’han inhibit –fet que potser és encara pitjor. En veure la repercussió que el resultat ha tingut entre els partidaris del sí, caldria preguntar-se des d’una visió sobiranista si estarien fent la mateixa lectura si es tractés d’un referèndum d’autodeterminació. I és que el fracàs col·lectiu per arribar a aquest estatut retallat ha sigut molt gran. Ha calgut fracturar el sobiranisme, trencar l’experiència d’un govern catalanista i d’esquerres i portar CiU a un radicalisme en l’acció política desconegut en la seva història recent.

Creiem que totes i cada una de les forces polítiques catalanes haurien de fer una profunda autocrítica i ser conscients que, tot i l’avenç que representa aquest estatut, no ha solucionat cap dels grans problemes. El sobiranisme no n’ha de sortir debilitat, tot el contrari. Hi ha una gran massa de ciutadans descontents. I una part petita, però important, ha donat el pas de trencar amb un projecte autonòmic. Ara ningú no ho voldrà reconèixer, però d’aquí quatre o cinc anys tornarem a estar al mateix lloc i tots plegats ens haurem de preguntar –cosa que ja hauríem d’haver fet fa uns mesos–, si el que necessiten Catalunya i els Països Catalans és un estatut.

Cal, doncs, un gran repte per al sobiranisme. Retrobar-se, guarir les ferides i preparar-se per a una nova etapa que respongui exclusivament a la voluntat del nostre Parlament, sense que ningú més hi pugui intervenir.

Font: Tribuna Catalana


Gestionar el Sí

El resultat del referèndum no deixa lloc a dubtes. Guanya el Sí i, a més, és un Sí bàsicament nacionalista i liderat per Convergència i Unió. És evident que bona part del país no ha entès les raons del No, o ha preferit esgarrapar un pam més d'autonomia o no ha volgut sumar-se a un vot que es pogués confondre amb el del PP. O tot alhora. És cert per una altra banda que l'abstenció és rellevant però no treu legitimitat a la victòria del Sí. Ara bé, dit tot això aquesta és una una victòria just a la ratlla, que no permet alegries, i cal dir també que no per haver estat aprovat aquest estatut passa a ser un bon estatut. És cert que la retallada a Madrid queda legitimada pel Sí -i això dol. Però l'estatut aprovat ahir no val per a resoldre els problemes plantejats, ni tampoc solucionarà el contenciós històric entre el nostre país i Espanya. Al seu davant té, a més, una referència que és l'estatut del trenta de setembre que no es pot esquivar. Però malgrat tot això els qui han guanyat tenen dret ara a gestionar la victòria i es bo que ho facen. El president Maragall, el PSC i CiU no tenen objectius comuns a curt termini però són abraçats pel pacte del Sí i junts hauran de desenvolupar l'estatut i negociar i pactar a partir d'avui mateix el seu desplegament. Se'ls ha de donar temps i confiança a veure fins on ens poden portar, tot i sabent que la immediata contesa electoral que s'acosta no és el millor dels escenaris per a que ho facen. Que negocien a Madrid i si cal a Barcelona també. Que intenten treure el bo i millor que siga possible d'aquest estatut que tenim i que és concret. Aquest és el missatge que els ciutadans han expressat aquest diumenge. Un missatge que reconeguem i acatem, encara que no puguem estar d'acord amb el que opinem que representa una ambició escassa. I tant de bo que aviat siga possible trobar de bell nou espais de confluència i diàleg que superen la divisió evident que patim fa anys i que en aquest referèndum s'ha tornat a demostrar. La capacitat de construir a poc a poc i amb paciència, que el nostre país ha demostrat sempre, possiblement ha jugat a favor del Sí. Els partidaris del No, els qui pensem que cal donar passos més rotunds cap a la sobirania, n'hem d'aprendre i seguir fent cada dia una mica millor la nostra feina. És veritat que no es pot construir res contra la ciutadania però també ho és que per a avançar cal traçar amb claredat el camí. La defensa de l'estatut del trenta de setembre i la defensa del dret a decidir per nosaltres mateixos, marca en aquest sentit un camí consistent que des d'avui ja és la pedra en la sabata del nou estatut que es va aprovar ahir.

Vicent Partal

Font: Vilaweb