A Montenegro sí que hi ha polítics nacionals (o si es vol es pot)

Engrunes

Joan Oliver

Un món una mica més democràtic

Com que estem immersos en el nostre propi referèndum, la cosa de Montenegro l'hem llegida en una clau massa directament catalana. El que és realment important de la consulta de Montenegro no és el resultat, sinó el fet que s'ha celebrat, el fet que, de mica en mica, les grans institucions internacionals amb l'ONU i la UE al capdavant, van entenent que la indissolubilitat dels Estats és cosa del passat i que, en un món democràtic, el dret a l'autodeterminació, la secessió, la independència o com en vulguin dir, és un dret perfectament legítim i que la comunitat internacional ha d'acceptar el que en resulti de l'exercici d'aquest dret. Després del referèndum de Montenegro, el món és una mica més democràtic. I això ha de ser motiu d'alegria per a tots els catalans, els independentistes i els que no ho són.

(In)dissolubilitat

De mica en mica, la comunitat internacional no només va acceptant el dret a la independència sinó que en va definint també els procediments. Seguint les passes d'una famosa sentència del Tribunal Suprem canadenc, la Unió Europea ha considerat que un referèndum d'aquesta mena no es pot decidir pels pèls, i per això ha fixat que cal un 55% de sís, i que ha de tenir una participació significativa, de més del 50% del cens. Això de posar-ho difícil és el mateix que es feia fa uns anys amb el divorci: calien no sé quants requisits perquè una parella que no volia seguir vivint junta pogués deixar de viure junta. Amb el temps, les normatives del divorci s'han anat suavitzant, de la mateixa manera que s'aniran suavitzant les condicions per a l'autodeterminació. I és que, agradi o no, ni els matrimonis ni els Estats no són indissolubles i ningú no pot ser obligat a conviure contra la seva voluntat.


Un Estat més!

Isabel-Clara Simó

De seguida que tingui papers, Montenegro serà un nou Estat independent, car en el referèndum suara celebrat s'han complert totes les condicions que hom els posava. Cal fer constar que els montenegrins, sempre envaïts, han aspirat a la seva independència sota diverses dominacions i des dels seus orígens.

Cal fer constar que, de seguida de saber-se la victòria del sí a la independència, la primera cosa que han fet els polítics independentistes -en contradicció amb allò que auguren sempre els assimilacionistes d'arreu- és dir que aquell és el país de tothom, els que han votat sí i el que han votat no. Cal fer constar també, malgrat la insistència en contra, que el segle XX va ser, en tota la història, quan es produïren més casos d'independència, i el XXI ha començat sota el mateix signe. Res d'actituds nostàlgiques ni de coses de l'antigor: el dret a la independència és vigent. I, el que és millor: és possible. I, finalment, cal fer constar que els montenegrins són 670.000, que el país ocupa només 13.000 quilòmetres quadrats, que no té llengua pròpia -s'hi parla el serbocroat i l'albanès- i que té una economia escassament industrialitzada. I la pregunta sorgeix a l'acte: per què ells sí i nosaltres no?

Vaig sentir a la televisió els que se'n lamentaven i se sentien colpits per "la desintegració de la mare pàtria". La mare pàtria, però, tenint Estat, serà, en molt menys d'una generació, Montenegro, i la tasca a les escoles i als papers públics es farà notar de seguida. Perquè, estigueu-ne segurs, assimilacionistes: viuríeu exactament igual que fins ara, en un país independent. Podeu pujar-hi de peus.

Font: Avui, 23.05.2006


Montenegro, un precedent en l'actitud de la UE

Montenegro · 22/05/2006

A Catalunya, arreu dels Països Catalans i a Euskadi s’ha seguit amb molt d’interès el referèndum per l’autodeterminació que ahir va celebrar Montenegro. El president d’ERC i el lehendakari en formes diferents però anàlisis semblants han posat Montenegro com a horitzó per les seves respectives nacions. Sense oblidar casos recents de separació amistosa com són els casos de Txèquia i Eslovàquia. Allò important, però, del referèndum de Montenegro és que es produeix sota la supervisió i autorització de la UE i estableix un precedent que obre camins de solució per diversos conflictes que es donen avui en el marc de la UE.

L’esgotament de les propostes de l’estat de les autonomies i els seus Estatuts sorgits sota la pressió del postfranquisme colloquen el cas de Txèquia i Eslovàquia i ara el de Montenegro com a objectius per a Escòcia, Flandes, Euskadi i Catalunya. Comença a quedar clar que les fórmules suposadament federalistes o confederals, i encara menys les autonòmiques no responen ja a la necessitats de les llibertats col·lectives en el marc d’una Europa unida. La funció dels Estats nació del segle XIX ja no serveixen per al segle XXI.

L’exemple de Montenegro, preocupa a Madrid , així com també els amoïna el rebuig que està demostrant una part de la societat catalana a l’Estatut de la Moncla. Importants dirigents abertzales tant del PNB com de l’esquerra independentista basca i fins i tot a membres del govern basc han deixat clar que una solució a la catalana no serveix per a Euskadi. Cada vegada més el dret a decidir dels pobles és una opció que a mitjà termini es pot augurar imparable.

Font: Tribuna Catalana


LA INDEPENDÈNCIA DE MONTENEGRO DESFERMA LA HISTÈRIA DE MADRID

Javier Solana ha asegurado que comparar la situación de Montenegro con la del País Vasco o Cataluña "raya en el delirium tremens". Estas declaraciones del líder europeo se producen después de que Javier Madrazo haya dicho que Zapatero "no tiene ningún argumento" para negar el derecho de decisión de la sociedad vasca, porque tanto la Unión Europea como el Gobierno español "han apoyado la legitimidad democrática" de este referéndum. También ERC quiere incidir sobre la independencia montenegrina en la sesión de control al Gobierno. L D (Europa Press) El alto representante de la Unión Europea para la Política Exterior y la Seguridad Común (PESC), Javier Solana, ha felicitado este lunes al pueblo y al gobierno de Montenegro por el desarrollo del referéndum celebrado el domingo y ha asegurado que la UE respetará "completamente" el resultado de la consulta, que ha cumplido las exigencias requeridas por los Veintincinco. Además, ha asegurado que, cualquier comparación de la situación de Montenegro con la del País Vasco o Cataluña "rayan en el delirium tremens". Según Solana, no hay "ningún parecido entre Montenegro y la República Serbia en ningún país que forma ya parte de Europa". "Cualquier revisión sobre esa materia raya en el delirium tremens", ha enfatizado ante la prensa. Las palabras de Javier Solana se producen después de que el coordinador general de EB, Javier Madrazo, haya considerado que el presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, "no tiene ningún argumento" para negar el derecho a decisión de la sociedad vasca porque tanto la Unión Europea como el Gobierno español "han apoyado la legitimidad democrática" del referéndum sobre autodeterminación celebrado ayer en Montenegro. En una rueda de prensa celebrada en Bilbao, Madrazo ha afirmado que la ciudadanía de Montenegro "dio ayer al mundo entero un ejemplo de civismo, madurez, responsabilidad, libertad y democracia, al poner de manifiesto que el derecho de decisión de los pueblos es un derecho legítimo y democrático, que puede y debe ser ejercido en condiciones de absoluta normalidad democrática". También ERC va a incidir sobre este tema. Su secretario general, Joan Puigcercós quiere que el presidente del Gobierno se pronuncie en el Pleno del Congreso sobre el referéndum. En concreto, Puigcercós preguntará al jefe del Ejecutivo "qué opinión le merece al Gobierno el desenlace del proceso de referéndum para la constitución de un estado propio de la ex república yugoslava de Montenegro con el reconocimiento del derecho a decidir de los montenegrinos mostrado por las autoridades serbias". En principio, los independentistas tenían previsto dedicar su pregunta de la sesión de control del miércoles a la entrada masiva de inmigrantes por la frontera de Melilla, pero tras conocer los resultados del referéndum en Montenegro han optado por este asunto. ..Un 55,4% dijo 'sí' a la independencia y se convierte en el país europeo número 47 Unos 225.000 montenegrinos le sirven de referente al independentismo vasco y catalán Montenegro tiene una población de unos 620.000 habitantes, menos que BalearesPuede parecer ridículo, y lo es. Respetable es que Montenegro, con el derecho de autodeterminación concedido para separarse de Serbia, haya votado 'sí' a la independencia. Pero que desde la izquierda abertzale, unos 225.000 ciudadanos de esta casi desconocida provincia se hayan convertido en su referente para Euskadi suena absurdo. También han pedido un referéndum similar desde ERC, CiU, BNG y PNV. Además, sólo un 55,4% de los montenegrinos han votado 'sí': la Unión Europea exigía al menos un 55%(23/V/2006)

N.de la R.

Els únics que tenen "delirium tremens" són els espanyols. Estan escagarrinats.Per cert, Solana parla l´anglès tan bé com el regidor Trias de l´Ajuntament de Barcelona el català.

Font: Ràdio Catalunya.


JOSEP MARIA TERRICABRAS: MONTENEGRO, INDEPENDENT

(Josep Maria Terricabras escriu en el seu bloc sobre "Montenegro independent" i no es pot estar de comparar aquesta situació amb la de Catalunya.23/V/2006)

Quan escric això, sembla que el referèndum sobre el futur de Montenegro ha donat un resultat suficient a favor de la seva independència. De fet, la Unió Europea hi posava dues condicions: que hi participés un 50 % de la població i que els vots favorables fossin, com a mínim, el 55 % dels participants. Sembla que la participació haurà estat entre el 80 i el 90%, i que els vots favorables estaran entre el 55 i el 56 %.

Sèrbia s’hi ha oposat fins ara per diverses raons, però sobretot perquè Montenegro és la seva única sortida al mar. Montenegro, en canvi, sap que la independència li facilitarà l’entrada a la Unió Europea. Al capdavall, unida a Sèrbia ho té molt difícil, ja que aquesta no ha complert les condicions de lliurar els criminals de guerra serbis al Tribunal de la Haia i, mentre no ho faci, té barrada l’entrada a la Unió.

La desmembració de l’antiga Iugoslàvia es va produir en els anys 90, quan es van declarar independents Croàcia, Eslovènia, Macedònia i Bòsnia. Uns quants anys després, Montenegro ha optat per la mateixa via. Això mostra que no és veritat que ja estigui tancat el llistat d’estats independents a Europa. Està tancat si es vol que ho estigui. La política no segueix cap llei de la naturalesa. Si ho aconsegueix una població de 650.000 persones amb un territori que és inferior a la meitat del de Catalunya, també ho podem aconseguir nosaltres.

És obvi que Espanya no reconeixerà mai la independència de Catalunya, si no l’empenyen a fer-ho. Per això, el reconeixement internacional és decisiu. Per aquí han d’anar bona part dels esforços sobiranistes catalans. No dic que ens hàgim de refiar de la UE. Només dic que és ella la que ens ha d’acollir algun dia com a estat independent i que, per tant, és ella la que ha de tenir un paper determinant en l’arribada a la fi de la nostra submissió. Montenegro ho ha aconseguit. L’objectiu no és impossible.