Ben clar: Catalunya, una de les últimes colònies de Castilla

EL CAP DE L´ESTAT MAJOR DE L´EXÈRCIT DEMANA LA INTERVENCIÓ MILITAR CONTRA L´ESTATUT I ENVESTEIX CONTRA EL CATALÀ

El ministre de Defensa, José Bono, té previst comunicar avui el seu cessament al cap de la Força Terrestre, general José Mena Aguado, que ahir va fer un discurs en què advertia d'una intervenció de l'Exèrcit si l'Estatut de Catalunya sobrepassa els límits de la Constitució. L'alt comandament militar va assegurar que no expressava així una opinió personal, sinó que era altaveu de la "preocupació" dels seus subordinats.

Mena Aguado està destinat a Sevilla, però està al comandament de la pràctica totalitat de la tropa de l'Exèrcit de Terra. En el seu discurs d'ahir a la Capitania de Sevilla amb motiu de la Pasqua Militar, el general va dedicar uns fragments a les "inquietuds" que va dir que havia recollit entre els militars que té sota la seva direcció i que va cenyir al terrorisme i la unitat d'Espanya, amenaçada, segons la seva opinió, pel projecte d'Estatut.

GREUS CONSEQÜÈNCIES
Sobre aquest últim aspecte, va assegurar que, en les trobades amb els seus subordinats, els ha transmès "un missatge de tranquil.litat, no exempta d'inquietant preocupació", donades les "greus conseqüències" que tindria per a les Forces Armades l'aprovació de l'Estatut tal com està plantejat. I, tot i que va admetre que els militars no han d'"entrar en disquisicions polítiques, que lògicament corresponen als polítics", és la seva "obligació alertar" de les conseqüències del fet que el projecte d'Estatut vegi la llum.

El general Mena Aguado es va referir en concret a tres aspectes del projecte estatutari que va considerar més preocupants: el concepte de nació, la llengua i la justícia. Va concloure que la Constitució "marca una sèrie de límits infranquejables" i que si aquests "fossin sobrepassats, cosa que en aquests moments afortunadament sembla impensable, seria d'aplicació de l'article vuitè de la Constitució". Aquest, com va ressenyar el mateix general, atorga a les Forces Armades la missió de "garantir la sobirania i independència d'Espanya, defensar la seva integritat i l'ordenament constitucional".

Per si quedava algun dubte de la intenció de les seves paraules, el cap de la Força Terrestre va recordar que els militars han promès o jurat complir i fer complir la Constitució i que aquesta promesa és, per a ells, "una qüestió d'honor".

CRÍTIQUES SOBRE LA LLENGUA
Pel que fa als tres aspectes de l'Estatut que, segons el general, preocupen més els militars, Mena Aguado no es va aturar en el de la nació perquè, va dir, ja està recollit amb claredat a la Constitució. Sobre la llengua, va considerar que l'exigència del coneixement del català és "una aspiració desmesurada". Si es manté, va apuntar, obligaria les Forces Armades a regular els destins a Catalunya com si fossin a l'estranger. Finalment, la descentralització judicial, va assegurar, provoca "sentències dispars" que afecten "les expectatives professionals" dels militars.

Tot això ho va dir Mena Aguado a Sevilla al mateix temps que el Rei intervenia a Madrid en presència del president José Luis Rodríguez Zapatero i el ministre de Defensa. Precisament, un portaveu ministerial va expressar la seva indignació perquè el general, va dir, "no és ningú per rectificar el Rei el dia de la Pasqua Militar i després d'un discurs del Monarca ferm en defensa de la Constitució, però contingut".

"EXCENTRICITAT"
Aquest mateix portaveu va qualificar les paraules del general d'"excentricitat, barbaritat i poca-solta" i va assegurar que han causat "estranyesa" a la cúpula militar. Poc després, el cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD), tinent general Félix Sanz Roldán, proposava a Bono el cessament de Mena Aguado, que, precisament, tenia previst passar a la reserva al març.Mena va ser nomenat cap de la Força Terrestre el desembre del 2004, a proposta de Bono. Però ahir el ministre va demanar al JEMAD que traslladés al general l'ordre de presentar-se avui, a les 10, al ministeri. Està previst que Bono li comuniqui el seu cessament, segons un portaveu del Ministeri de Defensa.

Les paraules de l'alt comandament militar van provocar ahir la indignació de gairebé tot l'espectre polític, a excepció del PP. Dirigents de CiU, ERC i IU-ICV van considerar "inadmissibles" les opinions de Mena Aguado. Els dos primers van demanar una "contundent desautorització", mentre que IU-ICV en va reclamar el cessament.Gabriel Elorriaga, secretari de Comunicació del PP, va interpretar el discurs del general com un "reflex de la situació que estem vivint" per la reforma de l'Estatut. Segons va dir, en aquest context, resulta "inevitable que es produeixin tota mena de pronunciaments". I el socialista Alfonso Perales va criticar el PP per fer un "ús partidista" del cas, sense jutjar les paraules del general, informa "El Periódico".(7/I/2006)

N.de la R. Doncs ja veieu com les gasten! I això no és pas un fet aïllat sinó la culminació d´un estat d´opinió organitzat per la caverna mediàtica. De fet, aquest militar ja afirma que representa l´opinió i inquietud dels seus subordinats.Més clar, impossible.

Qui és l´insensat que pensa que a Espanya és possible la democràcia? El problema és que sense un exèrcit al darrera avui dia pràcticament és impossible la supervivència de qualsevol país.

N´aprendrem d´una vegada per totes abans que no sigui massa tard? L´odi tradicional dels espanyols amb el català no té límits. Espanya,ahir, avui i sempre només té com a objectiu acabar amb el català i amb Catalunya. Fixeu-vos que només ha concretat els seus temors en la llengua .Sempre la llengua. Encara hi ha gent tan pallusa que no ho veu? Quin mal hem fet per viure en un país tan desgraciat, en un Estat que només ens vol morts?

Font: Ràdio Catalunya


SOROLL DE SABRES A UNA CASERNA ESPANYOLA
(Jordi Vilajoana comenta a "Soroll de sabres" les declaracions d´un alt cap de l´exèrcit sobre l´Estatut. "Diari de Girona",7/I/2006)

Feia molt i molt de temps que no se sentia tan clarament el soroll de sabres en una caserna d´Espanya. Algunes casernes deuen ser llocs on encara s´hi deu conservar una part de l´esperit redempcionista i messiànic del XIX; un sentiment alimentat per homes imbuïts de saviesa antiga, per soldats tocats del sentit del deure i de la moral, per oficials cridats a actuar en favor dels destins de la pàtria. La història d´Espanya és plena d´aquests falsos salvadors de la pàtria, d´individus derrotats a les urnes que han volgut imposar la raó de la força a la força de la raó.

Alguna cosa deu fer temps que es mou als quarters generals de l´Exèrcit, quan l´atenció del Govern i dels mitjans que els són afins fa dies i dies que els dispensa atencions especials: viatges i més viatges a visitar les tropes a l´estranger, condecoracions, discursos nacionalistes del ministre, desfilades, pasqües, més discursos del Rei, commemoracions, etc.

L´Estatut de Catalunya està posant a prova totes les estructures de l´Estat, però alhora està servint per col·locar tothom al seu lloc. El PP, a la dreta més ortodoxa i carca dels darrers 50 anys (ultracatòlica, intolerant, demagògica), assentant les bases ideològiques d´una possible involució política; una part de l´Exèrcit, a l´expectativa amenaçadora (com quan, amb el referèndum basc, el ministre Eduardo Serra va amenaçar de treure els tancs).

Quan el general en cap de la Força Terrestre parla de l´article 8è de la Constitució, no està fent una citació qualsevol, sinó un advertiment; quan diu que «les Forces Armades tenen com a missió defensar la integritat d´Espanya», no està recordant una de les funcions de l´Exèrcit, sinó la capacitat que tenen les Forces Armades d´imposar per les armes el que ells creguin oportú (independentment dels legítims representants del poble).

Històricament, són els militars espanyols excel·lents professionals al servei de l´ordre establert; però també enemics implacables de la democràcia i del poble quan actuen per compte propi (Primo de Rivera, Franco, Milans del Bosch).

És impensable que el soroll de sabres prosperi en un país absolutament integrat a l´OTAN; però és inadmissible que el terror i la por de temps passats hagin entrat «a sac» en el debat de l´Estatut català.

El general ha de ser destituït immediatament i amb ell tots els qui encara es pensin que els militars són un estament autònom, que pot fer i desfer, dins l´Espanya del segle XXI.


ENGRUNES

Joan Oliver

Pasqua Militar a Madrid

Ahir, el rei d'Espanya va aprofitar la Pasqua Militar per seguir fent campanya contra l'Estatut. Ho va fer amb el mateix to que havia utilitzat en el trenta aniversari de l'accés al tron i en el missatge de la Nit de Nadal. Un to mesurat però inequívoc, on les constants referències a la Constitució i el consens només tenen una lectura possible. Un to on la referència a "la seva rica diversitat i pluralitat, amb les seves variades terres, tradicions i virtuts" és una comèdia per refermar l'obsessió per la unitat de la nación.

Pasqua Militar a Sevilla

Amb un to més barroer, el tinent general José Mena Aguado va celebrar la Pasqua Militar a Sevilla tot recordant que l'article vuit de la Constitució obliga les forces armades a actuar per defensar la unitat d'Espanya. Un recordatori d'allò més adequat en un discurs on també va advertir que "el fet que en una autonomia sigui exigible el coneixement de la seva llengua particular és una aspiració desmesurada que obligaria les forces armades a regular els destins a aquesta autonomia de la mateixa forma que actualment es regulen els destins a l'estranger".

Els nostres Reis
Mentre tot això passava a Madrid i a Sevilla, a Catalunya ens dedicàvem a fer festa grossa i a homenatjar els nostres Reis: en Melcior, en Gaspar i en Baltasar, que el màxim mal que et poden fer és dur-te carbó si no has sigut bon minyó.

Font: Avui, 7-I-2006.