La història de Catalunya, element indispensable de normalització cultural

Resulta inexcusable que, amb aquesta nova etapa que els polítics catalans asseguren que Catalunya i els catalans entrarem, no s'expliqui a les escoles, televisió, centres cívics, universitats,... la Història de Catalunya. La veritable, la que se'ns ha amagat i manipulat d'ençà de l'ocupació franco-espanyola. La Història Nacional de Catalunya.

Setembre Negre


El coneixement de la pròpia història és per a qualsevol poble un element d'identitat nacional i de normalitat cultural, i el mitjà per esborrar tant l'una com l'altra és provocar en un poble el descrèdit de la seva història i l'oblit. Durant molt de temps, per a liquidar la nostra consciència d'identitat col·lectiva, s'ha negat als catalans el dret d'aprendre la història de Catalunya a l'escola i a la universitat, així com se'ns negava cultivar el coneixement de la nostra llengua i de la nostra cultura.
(...)
Per anòmal que pugui semblar, un cop més, cal legitimar la història de Catalunya i la cientificitat del seu coneixement amb unes referències nacionals.
(...)
A nosaltres, historiadors i professors d'ensenyament secundari i universitari, no ens preocupa gens que algú encara pugui criticar-nos per defensar la història de Catalunya com a nació, és a dir, la història nacional de Catalunya. L'única cosa que ens preocupa és que la història de Catalunya continuï en una situació d'inferioritat i d'anormalitat, que no es comprometi més el futur per la ignorància d'unes referències bàsiques sense les quals cap poble no és capaç d'identificar-s'hi ni de progressar civilment. Hem de reconèixer els errors del nostre passat, les defallences, les injustícies, però també n'hem de conèixer els progressos col·lectius, que comporten la superació de les dificultats i la lluita contra l'opressió. Sense això és impossible l'autoestima indispensable per anar endavant i per no acabar desapareixent com a poble, engolits per altres entitats que poden ser més grans, però no més dignes.

RAMON ALBERCH I FUGUERAS, AGUSTÍ ALCOBERRO i cinquanta historiadors més. [Manifest publicat al diari Avui el 23 de gener de 1994]