Passi-ho bé, senyor Francino

Desclot

Carles Francino es va acomiadar ahir de la seva audiència de TVC. TV3, bàsicament ara. Snif. El presentador bandera dels informatius de la casa va declarar, amb sentiment, que lamenta deixar "casa seva". Mai més ben dit. Francino se'n va a substituir Iñaki Gabilondo a la SER, una oportunitat que "no podia deixar passar". I tant que no. En definitiva, per a molts professionals de TV3 Prisa és el somni daurat, Eldorado, i tot el que calgui. Eixamplar l'univers i deixar enrere la parròquia amb el campanar vell. Ja ho sabien. És una opció. Tan legítima com qualsevol altra.
Francino va arribar a TV3 procedent ja de l'imperi Polanco. Ràpidament es va fer una justa fama de pencar molt i bé. Els seus companys d'informatius, després d'alguns enfrontaments amb el director de l'època -Lluís Oliva- el van convertir en bandera i senyal. Periodisme independent, en deien... Angelets...

Quan va arribar el PSC al govern, Francino va guanyar poder i espai. Va recuperar la presentació i la direcció del TN vespre i el van nomenar, a més, cap d'informatius diaris. Molt bé. Periodisme independent. Va prendre algunes decisions importants. Va destituir l'únic cap de secció, el de Societat, que simpatitzava amb Esquerra Republicana, que va ser destinat a galeres i ara dirigeix un programet curt els caps de setmana. Va demanar, a més, un seguiment "digne" de la selecció espanyola de futbol i va fer col·locar al costat del Barça, en les classificacions de la Champions, la bandera d'Espanya. Periodisme independent. Amb el temps, els seus col·legues li van perdre una part de l'afecte inicial, no per l'espanyolitat brandant, sinó perquè no és igual ser company que subordinat. Carles Francino, al costat d'uns altres antics herois de la lluita sindical i periodística, va anar transformant-se en allò que ell tant havia combatut. Per acabar-ho d'arrodonir, l'audiència del seu informatiu va començar una lenta i terrible agonia.

Ara Carles Francino diu que se'n va. Passi-ho bé, senyor Francino. Bona sort. Potser no ho farà malament. És un professional correcte i un espanyol vocacional. A la SER també serà a casa. El problema és que, si algun dia decideix tornar, TV3 encara ho continuï sent, casa de vostè. Perquè això voldrà dir que el concepte nacional que impulsa la SER haurà guanyat del tot. A casa nostra, que cada dia és més la de vostè.

Font: AVUI, 3-9-2005