L'11 de Setembre: tornar les claus als nostres amos, un acte de dignitat

"Al Fossar de les Moreres no s´hi enterra cap traïdor"

Arriba un cop més l´11 de Setembre. I un cop més sembla que a la Diada només triomfi el qui crida més. fort. Una vegada a l´any no fa mal res. El poble català pot sortir al carrer, esbravar-se i tornar tot seguit a casa disposat a suportar l´ocupació espanyola i el que caigui.Amb Espanya no hi ha cap solució ni amb les dretes ni amb les esquerres. No cal repetir els exemples que tothom coneix a bastament. Si abans dèiem que un dia més amb Espanya és un dia menys de vida,ara un cop conegut l´espoli fiscal a cada segons ens hi va la pell, perquè no hem d´oblidar que Espanya ens roba 450 euros per segon.

Tot és molt clar. Però per desgràcia si amb Espanya és impossible de viure-hi més difícil és sortir-se´n. Ja el malaguanyat historiador Jaume Vicens a "Notícia de Catalunya" escrivia l´any 60: "la potència de la nostra imaginació no està d´acord,però,amb la nostra capacitat d´imposició. Diem Catalunya com aquell qui diu Castella i França; però els nostres recursos demogràfics i econòmics,i fins i tot els morals,són molt inferiors. Cal tenir en compte aquesta impotència coercitiva de Catalunya abans d´engrescar-se en accions redemptores.La nostra tàctica ha d´ésser sempre la de convèncer per exemple i la claredat,la de fer-nos a nosaltres mateixos abans d´arribar al lliurament del missatge".

Aquestes reflexions ens vénen com a anell al dit arran de les discussions polítiques sobre el nou Estatut. Tot és inútil, fins i tot la posició dels qui ara voldrien un concert econòmic i els drets històrics--que serien uns mínims per continuar a l´Estat--després d´anys i panys d´agenollar-se a Madrid. El mateix Pujol que va donar suport al PP tot impedint la reforma de l´Estatuet ara surt de l´armari i se´n va al Fossar de les Moreres. S´ha tornat independista? Sigui com sigui, malament rai si els cadàvers polítics han de marcar-nos el camí a seguir.Si els polítics tinguessin un gra de dignitat anirien a Madrid a lliurar les claus de la Generalitat i del Parlament al govern espanyol "para ser gobernados como una provincia española más" perquè amb el qui hi ha no es pot fer gran cosa.

L´autogovern de Catalunya ha estat una gran trampa.Ha servit sobretot per crear una burrocràcia política que s´esbatussa contínuament perquè té poc poder i sobretot poques coses a fer. Cal tenir la dignitat de dir que la Generalitat no existeix i que és només la Diputació de Catalunya. Dubtem,però,que en tinguin,de dignitat tan aferrats com estan a la mamella del poder, encara que sigui delegat i que es comportin com a criats del nostre amo, Espanya.Mentrestant, el poble català viu astorat la situació.I ningú l´ajuda, perquè les forces econòmiques,que són les que compten,se li han girat d´esquena. No és possible ara mateix la independència,perquè no hi ha forces económiques al darrere. Com diu Salvador Cardús,la política sobretot tot és poder i no idees.

Trist, doncs,és el futur que ens espera,impotència total. Per tot plegat ens convé carregar les pìles i pouar en la poesia patriòtica. Avui més que mai el pensament de Salvador Espriu plasmat a "Assaig de càntic al temple" és prou vigent. Diu així:

Oh, que cansat estic de la meva
covarda,vella,tan salvatge terra,
i com m´agradaria allunyar-me´n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble,culta,rica i lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació,
els germans dirien desaprovant:
"Com l´ocell que deixa el niu
així l´home que se´n va del seu indret ",
mentro jo, ja ben lluny,em riuria
de la llei i de l´antiga saviesa
d´aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo,a més, amb un
desesperat dolor
aquesta pobra,
bruta,trista, dissortada pàtria".

Que els versos d´Espriu ens enforteixen i ens donin forces per continuar el combat.Dilluns, dia 12, els de sempre tornarem a treballar pel país. Els altres tornaran al seu cau. Segurament fins al pròxim 11 de Setembre.

(10/IX/2005)

Consell Editorial de radiocatalunya.ca