dijous, 4 d’agost del 2005

Recordant J-V. Foix. Reflexions sobre la tasca del catalanisme i sobre els escriptors botiflers.

“La Revolució catalana té dues motivacions: la reintegració nacional de Catalunya i la seva realització exterior. (...) El Catalanisme revolucionari, un cop al poder, tindria com a tasca precisa i immediata la desespanyolització de les terres catalanes. Amb tenacitat i duresa: des de la implantació radical de l’unilingüisme fins a l’enderrocament dels circs taurins i la prohibició sense reserves de qualsevulla manifestació de flamenquisme espiritual, moral o físic, literari o espectacular, o de tipisme castís (entre les quals cal incloure el bilingüisme d’aquells escriptors que, desconeixedors per ventura que deuen llur prestigi al poble generós de Catalunya, han desertat darrerament els rengles dels escriptors lleials que de la Renaixença ençà han complert amb llur deure: totes les causes comporten risc i sacrifici!)."

Fragments de “Punts de meditació catalanista.” A: J-V. Foix, Josep Carbonell. Revolució catalanista. Barcelona: Editorial Monitor d’Estudis Polítics, 1934.