Política d’integració nacional.

En la integració dels Països Catalans, el Principat és una part que no ha de tenir la pretensió de portar-hi l'orientació ni la iniciativa en un sentit exclusiu. El País Valencià, les Illes Balears, la petita Andorra i també les terres annexionades a l'Estat francès, han de sentir-se considerades en una participació igual que el Principat. Tan perilloses considerem les actituds de negligència com les de redempció, quan unes o altres són aplicades a les parts que, juntament amb nosaltres, integren aquesta comunitat que anem reconeixent com a Països Catalans. Als catalans del Principat ens pertoca una responsabilitat més gran. La nostra mateixa maduresa ha de reclamar la part més feixuga, que no vol dir adquirir més drets que els altres, sinó més obligacions i renúncies locals per assolir l'equilibri que ens porti a la coincidència possibilista i al mateix nivell de les altres parts integrants. I, si la nostra impaciència ens feia il·lògicament exigents amb els altres, caldrà encara que els sapiguem considerar a to del que pretenem exigir. Cal comprendre que la culpabilitat que exigim perquè "valencians" i "balears" no senten la catalanitat està en raó del fet que no sempre sabem aplicar-los els beneficis a què aquesta mateixa catalanitat els en dóna dret.

Joan Ballester i Canals. Fragment pertanyent a Per una conciència de país (1963).