Miguel Roca, un altre gran tabú

"La democràcia consisteix en complir les ordres del qui tenen poder". (Charles Lovert, escriptor anglès)

Per RAMON SERRA

El nostre país és un poble ple de tabús. Hi ha personatges gairebé intocables. És un costum que ve de temps enllà. Recordem que durant el franquisme era mal vist criticar els dirigents de l´oposició, perquè es considerava que tot ho feien bé per acabar amb el règimen. En efecte, tot es feia bé perquè Franco va morir al llit.A Catalunya, entre d´altres, tenim un personatge d´aquests intocables: Miguel Roca. I escric Miguel, perquè així es feia dir fora del Principat quan encapçalava el "Partido Reformista". Per tant, el nom que val no és el de la intimitat sinó els que es fa servir a la política i als negocis. A vegades sí que el nom fa la cosa.La seva vida, obres i miracles ja són coneguts de tothom. És una persona de gran oratòria i, per tant, un dels grans demagogs de Catalunya. Sempre té tan esmolada la llengua com oberta la butxaca per arramblar diners encara que sigui de forma miserable per rebaixar el text de l´etiquetatge en català a l´Estatut. Tant li fa: ell és un professional que s´embolcalla quan convé amb la bandera catalana. Però si le veu massa el llautó. Ahir l´Enric Borràs ens ho explicava molt bé.

Jo he enviat més de tres-cents correus a entitats, associacions i mitjans de comunicació per denunciar l´actitud de Roca sobre l´etiquetatge recollint el missatge de quatre associacions legals i prestigioses. El resultat ja el sabeu: pràcticament ningú no n´ha informat, excepte a internet com sempre. Res de nou sota la capa del sol.Ja hi estem avesats. Cert que m´han retornat molts correus. A més dels errors lògics hi ha el fet que molta gent canvia de correu electrònic com qui canvia de sexe. I no és això, perquè la gent té altres preocupacions i feines que anar actualitzant els correus electrònics dels altres.Cal que ho tinguem present,ara que tots ens creiem el rei del món. Així,doncs,la denúncia contra Roca és mou en els paràmetres "normals".

Les notícies del món nacionalista no interessen i més quan es toca el crostó a un personatge com Roca de tanta influència. Els mitjans de comunicació en catanyol,català o traduïts estan ocupats mentalment. I aquesta és la pitjor ocupació. No en dubteu pas. En canvi si l´ajuntament de Vilatobadebaix hagués fet faltes en uns impresos en castellà s´hauria aixecat tota la patuleia espanyolista com un sol home i com un sol home la majoria de mitjans de comunicació fets a Catalunya els haurien rigut les gracietes.Trist destí d´aquest poble que gairebé no té mitjans de comunicació al servei de la llengua i del país. Sort en tenim d´internet. Però amb una sabata i una espardenya no podem anar gaire lluny.En temps de les comunicacions a gran velocitat,excepte per a Endesa quan plou a Barcelona, és gairebé una heroïcitat mantenir l´espelma encesa. Si més no és la missió que tenim encomanada fins que una bufada de vent l´apagui el dia menys pensat.

Font: Ràdio Catalunya (3/VIII/2005)