Les queixes sobre l'ús del català ja superen les tramitades el 2004

EL DEBAT LINGÜÍSTIC

Les queixes sobre l'ús del català ja superen les tramitades el 2004

Més de la meitat dels casos rebuts aquest any a les oficines de garanties lingüístiques es refereixen a l'àmbit privat i empresarial

Sònia Pau

Les queixes i consultes que ha rebut la secretaria de Política Lingüística en els primers sis mesos de l'any superen de llarg les que va rebre en tot l'any passat. El balanç del 2004 va ser de 797 instàncies, mentre que fins al 30 de juny d'enguany -en la meitat de temps, per tant- ja se n'havien tramitat 928. Paral·lelament a l'augment es mantenen unes tendències ben clares: l'àmbit privat i les empreses continuen motivant la major part de queixes i denúncies i entre les administracions públiques és la Generalitat la que en rep un volum més alt.

Aquest increment d'intervencions de persones que consideren conculcats els seus drets de llengua coincideix amb la posada en marxa a principis del febrer de les oficines de garanties lingüístiques a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa, pensades precisament per "fer més fàcils" les actuacions dels ciutadans i també per "donar respostes més ordenades i organitzades", en paraules del secretari de Política Lingüística, Miquel Pueyo. Així, s'han tornat a reactivar les preguntes i queixes relacionades amb la normativa sobre la llengua catalana, que havien crescut més d'un 50% entre els anys 2002 i 2003 -quan van passar de 505 a 783- i van augmentar molt poc el 2004, amb 797.

L'increment s'ha reflectit sobretot en l'àmbit privat i empresarial, fins al punt que més de la meitat (56%) dels casos rebuts a les oficines fins al juny es refereixen a aquest sector. En sis mesos s'han presentat gairebé 250 denúncies i més de 150 queixes per empreses privades que incompleixen la normativa sobre el català.

Aquests incompliments denunciats es refereixen sobretot a establiments comercials que no tenen els rètols en català, a les cartes de bars i restaurants i també a la falta de personal capacitat o amb voluntat d'atendre els clients en la llengua pròpia. Un cop iniciat el procés de denúncia, els inspectors comproven la anormalitat i es donen tres mesos al propietari del negoci per adaptar-se a la normativa vigent.

El 61% referides al govern

Pel que fa a les instàncies referides a actuacions de les administracions públiques, la gran majoria (sis de cada deu) es refereixen a departaments i institucions dependents de la Generalitat. Pueyo hi troba una explicació: "Els ciutadans són més exigents amb l'administració més pròxima".

En canvi, la justícia, un dels sectors en què és evident que la llengua està menys normalitzada i on és molt habitual parlar en castellà, només ha generat sis queixes i dues consultes en el que portem d'any, que signifiquen el 3,1% de les protagonitzades per administracions públiques. L'única justificació que hi troben els responsables de la secretaria de Política Lingüística és que la major part dels usuaris ja hi van amb el xip posat que els sortirà més a compte parlar la mateixa llengua que el jutge.

Els ajuntaments han generat una vintena de consultes i una vintena de queixes, i les universitats només quatre protestes. El ritme de queixes per l'ús de la llengua en aquestes dues institucions és molt similar al del 2003 i el 2004, mentre que s'han doblat per aspectes relacionats amb les escriptures, assegurances i toponímia.

Font: AVUI (28-VIII-2005)