La sardana

La sardana

Rodona, sense presidències
sense darrers llocs.
Tancada, comunitària
íntima.
Oberta a tots els qui hi vulguin entrar
sempre creixent.
Rigorosa, amb una llei íntima
tot comptat i amidat.
assenyada al principi
amb serenor i mesura.
Arrauxada, al final
folla i disbauxada.
inspirada per un mestre que no es veu
que no balla, que no vol lluir-se.
Animada, per una cobla enlairada
que no està de festa sinó de servei.
Festiva, per tot un poble
que dansa joiós.
Delicada, els peus de puntetes
els dits enllaçats.
Dona i home, dona i home
ambdós iguals sense privilegis.
Al cor dels pobles i ciutats,
al bell mig de la plaça major.
Així vull que sigui la meva pàtria.
Així somnio la companyonia universal de tots
[els homes.

Lluís Maria Xirinacs
Barcelona, 1932