dissabte, 6 d’agost del 2005

Declaracions de Nicolás Salmerón, president de la I República espanyola

«Declaro que quizás, si yo fuese catalán, sería francamente separatista. Lo poco que conozco de Cataluña, he formado opinión que es –algo también las Vascongadas– un pedazo de Europa sometido a las leyes y esclavizado por las costumbres de un país africano... Juntos Cataluña y el resto de España se semejan al heterogéneo tipo de un carruaje, que se compusiera de un potro fogoso, lleno de vigor y de fuerza, veloz y resistente, y un escuálido y endeble jamelgo, derrengado y tembloroso, de paso tardo y respiración fatigosa. Es un verdadero suplicio condenar al organismo joven y vigoroso, con ansias de vida, a sujetarse al régimen de un viejo caduco, cadáver ambulante que vacila y tiembla a cada paso. Es lógico y razonable que debiera Cataluña emanciparse y vivir en esfera más amplia de libertad y de progreso que la del estrecho y mezquino ideal de vida impuesto por el favoritismo español.»

Nicolás Salmerón 3r president de la I República espanyola

Font: Catalunya 1714

posted by Setembre Negre @ d’agost 06, 2005   1 comments

1 Comments:

At 8:56 p. m., Anonymous Anònim said...

L’ESPANYOLISME: LA IDEOLOGIA O IDOLATRIA AL GENOCIDI D’ESTAT.

ACTUA COM A UNA RELIGIÓ FALSA I INQUISITORIAL.

“El mundo se divide en dos: españoles e infieles” (espanyol d’ofici en actiu, deduït per Frank Dubé, independentista).
“Exactament com la religió que demana la meva submissió al projecte transcendent de guanyar-me el cel. Aquell nacionalisme del qual parlem, necessita la desaparició de l’individu, de la diversitat, per a la creació unificadora de l'Estat” (Pep Castells).
“Yo os certifico que, Dios mediante, entraremos a la fuerza a vuestro pais y os heremos la guerra....y os sujetaremos al yugo y obediencia de la Iglesia.....y le haremos todo el daño que podamos, como a vasallos que no obedecen y rehusan a recibir a su Señor y lo resisten y contradicen” (“Requerimiento” que els conqueridors espanyols feien davant els indis que no els entenien, per prendre possessió de terres per als Reis Catòlics).
“Mantened la unidad de las tierras de España”
(Francisco Franco, 1892-1975, dictador genocida espanyolista responsable de cents de milers de morts, en el seu Testament).
“... la idea de que España es una, grande, antigua y gloriosa nación europea y que posee una sustancia espiritual y cultural que nos impregna y purifica a todos...” (Alejo Vidal-Quadras, renegat i neofranquista dins el PP).
“...la visió del món, inventada pel Partit es guanyava amb gran èxit la gent incapaç de copsar-la. Feia acceptar les violacions més paleses de la realitat car ningú no arribava a comprendre l’enormitat que els era exigida, ni s’interessava prou per la cosa pública com per a adonar-se del que s’hi esdevenia” ("1984", novel•la futurista d’en George Orwell sobre les possibilitats de control i explotació psíquica de al població en un Estat tecnofeixista, escrita durant la Guerra Freda - 1948 - contra els 3 "grans estils" de grans potències: el feixista, el comunista i el capitalista).
“Els han posat Espanya com a realitat suprema, com a finalitat ideal. I Espaya, al llarg de guerres religioses, d'inacabables guerres civils i de repressió constant, s'ha cobrat un greu tribut de vides” (Mossèn Josep Armengou, Berga 1910-1976, eclesiàstic i escriptor catalanista).
“Ser liberal a Espanya és ser emigrat en potència” (Mariano José de Larra, 1809-1837, brillant periodista i escriptor romàntic espanyol).
“España antes roja que rota” (Calvo Sotelo, cap de l’oposició feixistoide, assassinat durant el Front Popular, Azaña pensava igual sols substituïa roja per azul:).
“Yo no he sido nunca lo que llaman españolista ni patriotero. Pero ante estas cosas me indigno. Y si esas gentes van a descuartizar a España, prefiero a Franco” (“Memorias”, de Manuel Azaña, 1880-1940, President de la II República Espanyola).
“Tenim l’Espanya profunda de sempre, cateta, palurda i autosatisfeta de la pròpia ruqueria i foscor (com tants altres pobles estantissos). Sols que ara els “catetos” han recuperat el propi orgull –i agressivitat- a través de la manipulació sistemàtica del neofeixisme del PP i, a més, tenen més poder adquisitiu i una capa de modernitat. Però és l’Espanya negra de sempre, la de 300 anys d’Inquisició i Imperio, la que assassinà -sols a l’Ameríndia- més de 100 milions d’indefensos indígenes i la que fou el darrer Estat occidental a abolir la tracta d’esclaus i l’esclavatge. Recordem-ho i recordem-los-ho. Per a “ellos” tot això continua essent perfectament acceptable, perquè tot els pareix vàlid per a viure a costa del proisme i per a escampar els propis gens i idioma a costa dels de la resta de la Humanitat. Sols que, com qui no va per bon camí no fa bon pas a la fi, han hagut de sotmetre’s a un Occident dominant que és protestant i fa temps que els va filar, i que no tolera aquesta mena de salvatgisme caciquil. No ho oblidem: la tortura espanyola continua contra els que sobrevivim sota les urpes d’aquesta psicòpatia nacional” “Espanya és invent de l’espanyolisme i, doncs, és històricament una Unidad de Destino genocida e idiota en lo Universal” (Autocitació).

ORIGEN EN L’IMPERIALISME CASTELLÀ.

“Castilla llega hasta donde llega mi caballo” (Isabel la Catòlica, 1451–1504, reina genocida, antisemita i esclavista que el neofeixisme hispanopapista pretèn canonitzar).
“Castilla creó la nación por mantener su pensamiento ensanchado hacia la España toda; jamás ningún particularismo nacionalista puede nacer de ella, ni tampoco de ella puede ser aceptado” (Ramon Menéndez Pidal, 1869-1968, filòleg i historiador gallec).
“El Mal no vol mai ser identificat ni rebre noms específics. El dimoni no voldrà que la gent cregui en la seva existència per les mateixes raons que l’espanyolisme no vol que la gent pensi que existeix com a nacionalisme excloent i ensuperbit, malgrat que bramen “España, España!” amb banderoles i insultin qualsevol dissidència o diferència respecte la pròpia secta destructiva (el nacionalisme colonitzador i agressiu)” “L'única cosa que fonamentalment preocupa a l’oligarquia espanyola és no perdre territori per no perdre imposts. Tota la histèria interminable i la propaganda obsessiva pel constitucionalisme inamovible i la "sagrada unidad" no és més que això: la por de l'oligarquia de sempre a perdre riques colònies de dolça mel. Es posen histèrics i bramen com tonyines en alta mar davant tal perspectiva que agreujaria qüestions socials internes i el seu poder internacional a tots els nivells” (Autocitacions).
“Y tocándome el dominio absoluto de les reinos de Aragón y Valencia se añade ahora el de justo derecho de conquista que dellos han hecho últimamente mis armas” (Felip V en el Decret de Nova Planta del Consejo de Castilla, 29-6-1707).
“Y así Castilla, con la tierra absoluta y el cielo absoluto mirándose, no ha sabido nunca ser una comarca; ha tenido que aspirar, siempre, a ser Imperio. Castilla no ha podído entender lo local nunca; Castilla sólo ha podido entender lo universal y por eso Castilla se niega a sí misma, no se fija en dónde concluye, tal vez porque no concluye, ni a lo ancho ni a lo alto” (Obras Completas, Madrid 1945, pàg. 28, de José Antonio Primo de Rivera, 1903-1936, cap nazi madrileny fill de Dictador genocida).
“Porque, no se le dé vueltas: España es una cosa hecha por Castilla, y hay, razones para ir sospechando que, en general, sólo cabezas castellanas tienen órganos adecuados para percibir el gran problema de la España integral” (España Invertebrada, 2a. ed., II, Madrid 1936, pàg. 775, de José Ortega y Gasset, 1883-1955, filòsof republicà jacobí madrileny adoptat pel franquisme).
“Tota la filosofia de l'"España Una" ha estat elaborada amb les escorrialles mentals d'unes castes provincianes i entumides. Militars fatxendes que digerien frases històriques a les sales de banderes. Canonges beatífics que remugaven en els caridals corcats de les velles catedrals castellanes. Intel•lectuals impotents i mestres que vegetaven en els instituts provincials de l'estat. Tot gent d'un món pretèrit. Castes polsoses que senten al moll dels ossos "aquell menyspreu tan espanyol per al treball", gent enfavada en el passat, que no s'havien mogut mai de la cadira ni havien vist la xemeneia d'una fàbrica” (Josep Armengou).
“Aspera Meseta,
eres como la madre mala,
¿Para qué quieres más hijos
si luego los desamas?
Aspera Meseta,
no eres tú, sino Caín
que aún lleva en la cartuchera
la quijada con la que agrediera
a aquel su hermano Abel”
(Elisa Serna, cantant castellana antifranquista dels '70).

SENTIT INTOLERANT I EXTERMINADOR DE L’ESPANYOLISME: EL ROSTRE INCIVIL DEL GENOCIDI.

"Antes que el Estatuto la guerra civil” (Titular de "El Imparcial" 1932, ...i menys mal que era...imparcial).
“Aquells animals que no han estat capaços d'establir un pacte per a no agredir però tampoc no ser agredits, per a ells no hi ha res que sia just o injust. El mateix s'esdevé també amb aquells pobles que no han pogut o no han volgut establir un pacte pera no agredir ni ser agredits” (Epicur, 341-270 a. C., filòsof grec).
“Y en esto la intransigencia es desaforada, iracunda. Desde los gobiernos que han vedado el curso de los telegramas en catalán o querido desterrar ese idioma del púlpito , hasta los particulares que ponen el grito al cielo porque en las Ramblas o en el tranvía o en los pasillos del teatro no se oye más que el catalán, "dialecto", dicen ellos, áspero, desapacible, antipoético, diríase que todos están de acuerdo para lastimar, esto es, en su espíritu, en su tradición, en su personalidad” (Antonio Cortón, poeta, periodista i crític literari de Porto Rico qui treballà a Madrid i Barcelona).
“Els Estats de dret mai no estan en treva” (Mayor Oreja, ex-ministre de la guerra mediàtica i major propietari d'empreses de guàrdies de seguretat privades de l'Estat, a La Vanguardia, 6-3-1999: l'Imperio-Estat de dret, o sia, del dret d'ells, dels poderosos, Estats purament artificiosos, jacobins- no para mai d'agredir les nacions sens Estat que ha conquerit, fins a exterminar-les com a tals).
“Com més sinistres són els designis d’un polític més altisonant es fa la noblesa del seu llenguatge” (Aldous Leonard Huxley, 1894-1963, escriptor cec i pacifista anglès).
“Era el 22 de julio de 1813 cuando lanzó sus fuerzas al asalto de la conflictiva ciudad. Pero las fuerzas de ocupación pudieron con ellas y fueron rechazadas. En Astigarraga fué detenido y hecho prisionero un piquete de portugueses y habiéndoles tratado el pueblo a pan y manteles, confesaron que tenían la consigna que de haber tomado la ciudad, la incendiaran pasando a todos sus habitantes a cuchillo, que así lo tenía mandado el general Castaños. El pueblo donostiarra que lo oyó huyó despavorido. La entrevista Wellington- Castaños queda aclarada : ingleses y portugueses al mando de un nadie tomarían la ciudad, la masacrarían y quedaría el generalato español y sus huestes vírgenes de polvo y paja. Hubo que cerrar las puertas de la ciudad, que no se vaciara. Pero protegidos los que pudieron en Pasaia Donibane, escribieron a Lesaca a Wellington si era cierto lo de ser pasados a cuchillo. Respondió su lugarteniente, general Alava que "cómo podían hacer caso a gentes sin mando". Tuvo que venir el mismo Wellington, quien el 31 de Agosto llevó a cabo la operación de la toma de San Sebastian; a continuación, los "sin mando" se dedicaron a llevar a cabo sin tacha la consigna de Castaños. En el acta levantada por los supervivientes en Enero del inmediato 1.814 que se publica en el libro "La Reconstrucción de San Sebastián" se describen las barbaridades cometidas sin cuento : las violaciones sobre cadáveres, los acuchillamientos de madres sobre sus hijos, el salvarse hundiéndose en los pozos negros y los incendios de portal en portal. De 600 casas saqueadas, 500 quemadas, todas la niñas y mujeres violadas, 1.600 familias donostiarras arruinadas, unos 1.000 muertos civiles (Auñamendi), aunque nadie lo sabe cierto... También están las cartas con Alava y Wellington. Al final las firmas están arrancadas. Con firmas incluídas se halla otra acta en el libro "Quién incendió San Sebastian", pero está espurgada la referencia a Castaños. La detención de éste la cuenta Gómez Artetxe, general e historiador” (Antonio Mendizabal, 31•8•2001, publicat a Egunkaria).
“El anticatalanismo alcanza belicoso alcanza en Castilla a todas las clases de la población . El núcleo de la catalanofobia no se encuentra solamente en la aristocràcia castellana y en los generales, en el medio servil de los profesores y abogados” (A. Sieberer, autor austríac, «España frente a Cataluña» , pàg. 145, 1944).
“L’odi nacional és una cosa peculiar. Sempre el trobareu més fort i més violent allà on hi ha el menor nivell cultural” (Johan Wolfgang von Goethe, 1749-1832, científic, novel•lista, dramaturg i poeta, cim de les lletres alemanyes).
“Diem la desaparició i no la reforma, perquè l'Espanya concebuda com a nació no podrà mai sostenir-se sense els perns del centralisme, el despotisme, l'absolutisme, el fanatisme -del color que sigui- i l'esclafament dels dissidents, pobles i homes. L'home intel•lectual que pensa, l'home obrer que treballa. Sense admetre a la bestreta que la nacionalitat espanyola no existeix i que la Península és un mosaic de veres nacionalitats diverses, el problema d'Espanya no té desllorigador possible L'expressió solucionar el problema d'Espanya no té sentit; cal triar: o la solució o Espanya. En trobar el camí de solució del problema d'Espanya cal començar substituint el mot unitat pel mot autodeterminació. Dissortadament, el món no ha conegut mai altra Espanya que l'Espanya castellana.
La "Unidad española" no solament va frustrar la unió dels pobles peninsulars, sinó que va frustrar l'Espanya ideal” “La "España Una", però, també té les seves glòries: la "Inquisición española"; la decapitació dels comuners de Castella; el Corpus de Sang; la separació de Portugal; la Pau dels Pirineus; Gibraltar; Cuba; Filipines; Annual; les guerres carlines; la lletania dels "pronunciamientos"; les bombes; els atemptats; la Setmana Tràgica; el 6 d'Octubre [de 1934]; el 18 de juliol [de 1936]; la misèria del migjorn; l'emigració exterior i interior; el despoblament i la ruïna del camp; la desertització de grans zones del país; piràmides de morts; commemoracions i monuments funeraris. Aquestes són les glòries d'Espanya. No en té d'altres.
I si alguna cosa de bo ha germinat en aquest dissortat país, si alguna personalitat decent els fa quedar bé davant de la història, no és pas fruit de la "Unidad", sinó que ha nascut, ha crescut i s'ha desenvolupat al marge, si no en contra, de la "Unidad"… El "Valle de los Caídos", l'Escorial... sense esclaus no hi ha piràmides” (Mossèn Josep Armengou, Berga 1910-1976, eclesiàstic i escriptor catalanista).
“Són gent que es consideren ofesos per l’existència normal del català, la supervivència del qual els repel•leix com una injustícia” (Avui, 9-6-81, d’en Josep Maria Espinàs).
“N´hi ha gent que no vol que s’escrigui, es parli o es pensi en català, són els mateixos que no volen que es parli, s’escrigui o es pensi” (Antonio Fraguas Forges, nat 1943, dibuixant humorístic progressista foraster).
“Sempre damunt les pedres angulars de la duresa i de la injustícia són edificats els grans Estats; sempre llurs ciments tenen sang amb argamassa d’injustícies, en la política, sols en fan els vençuts i la història els passa per damunt amb passes de bronze” (“Biografia de Maria Estuart”, de Stephan Zweig, 1881-1943, escriptor austriac).
“El pensament espanyol és mort. No vull dir que no hi hagi espanyols que pensin, sinó que el centre intel•lectual d'Espanya ja no té cap significació ni eficàcia actual dintre del moviment general d'Idees del món civilitzat. Per això nosaltres, que tenim cor de seguir dintre d'aquest moviment general, hem de creure arribada a Espanya l'hora del campi qui puga, i hem de desfer-nos ben de pressa de tota mena de lligam amb una cosa morta. [...]” (Joan Maragall i Gorina, 1860-1911, escriptor barceloní, avi de l’actual President de la Generalitat del nord).
“En España nos la damos de muy patriotas. En la escuela nos dicen: "España es nuestra segunda madre y el Rey su representante" , es decir, su maniquí... y nosotros mirábamos al maestro que, encendido el pecho de entusiasmo, nos decía :"Es nuestra segunda madre. Vosotros como buenos hijos debéis dar hasta la última gota de vuestra sangre" (ésta es la frase de cajón...). Paseábamos por la calle y al fondo de ella aparecía el ejército brioso, marcial, marchando elegante al son de una sinfonía bélica... y nos daban escalofríos, autosugestionados por el medio ambiente y nos descubríamos ante la bandera con un no sé qué. Indudablemente los tramoyistas de la vida nacional preparan admirablemente los efectos. Producen emociones involuntarias valiéndose del aparato y de la música. Hay que confesar que la fastuosidad y la etiqueta mezclada con sones apabullantes de músicas produce en las muchedumbres el vértigo. Primero el gran aparato de las armas les produce el miedo y el asombro y luego las músicas les sugieren los sentimientos amables... porque nada como la música comprendida por muchas almas al a vez para formar una sola en una sola voluntad” (Federico García Lorca, 1898-1936, poeta y dramaturg republicà andalús, membre de la Generació del 27, assassinat pel terrorisme franquista).
“El problema catalán no se resuelve, pues, por la libertad, sino con la restricción; no con paliativos y pactos, sino por el hierro y por el fuego” ("La Correspondencia Militar", Madrid, 13•12•1907).
“Le he prometido en el lecho de muerte a mi padre que nunca se rompería España. Y te recuerdo que soy jefe de las fuerzas armadas” (Avui, 8-1-04, Juan Carlos I a Pilar Rahola en rebre-la com a diputada d’ERC).
“Hay que llenar Cataluña de lo peor que tenga España” (Severiano Martínez Anido, 1862-1938, cap de la policia d’ocupació espanyola durant l’època del pistolerisme a Barcelona, en carta al Dictador genocida Miguel Primo de Rivera, fou també Ministre d’“Ordre Públic” del primer govern de Franco).
“Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar” (Emissió radiofònica, 1936, del General Gonzalo Queipo de Llano Sierra, genocida feixista).
“El vostre pare és el diable, i vosaltres voleu complir els seus desigs. Des del principi era un assassí, i no es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha ni rastre de veritat. Quan menteix, parla amb propietat, perquè és mentider i pare de la mentida” (Evangeli segons Joan 8:44, ca. 69-90 d. C.).
“Madrid és l'única capital europea que té un monument dedicat a l'Àngel Caigut, de l’escultor mallorquí Bellver. El dimoni té molts trets típicament espanyols, més si tenim en compte que l'Imperio ha estat el Monstre genocida major de la Història de la Humanitat” “España és l’Estat que més temps ha imposat la Inquisició -quasi quatre segles-, l'últim occidental a l’hora d’abolir l'esclavitud i el que ha comès genocidis més immensos -més de 100 milions només a Amèrica. El PP vol reforçar semblant nacionalisme totalitari i tornar a les de sempre amb manipulacions sublimals i emocions patrioteres teledirigides pels mèdia esbirros” “A Espanya donen vots les campanyes anticatalanes i a Alemanya en donaven les antisemites, perquè l’antisemitisme espanyol es diu anticatalanisme” “A hores d’ara, a l'Estat espanyol, si parles conscientment i en públic una llengua “regional” ja ets un nacionalista i, si ets un nacionalista, (premsa oficial dixit) ja quasi ets un violent, i, per tant, segons les insídies de la premsa del Régimen, un perillós terrorista en potència, encara que sies el Sant Job. Perquè els tolerants, per definició, i facin el que facin, són “ellos”, els de l’Imperio que ara tenen les TVs amb una Dictadura més subtil i psíquica i un genocidi cultural més sofisticat i modern. La discriminació i l’apartheid està ara molt més perfeccionat que quan Franco, és més tecnològic i d’automatització mental” (Autocitacions).

LA IDOLATRIA DE LA “UNIDAD”, EL DOGMA SACRALITZAT QUE PRETÈN JUSTIFICAR QUALSEVOL INJUSTÍCIA I ABÚS.

“Si el III Reich hagués guanyat la Segona Guerra Mundial, ja s´havia disposat la deportació de població d´origen català –independentment de la seva ideologia-, cap a camps de concentració al nord d´Àfrica, i el posterior repoblament de la terra catalana amb gent vinguda d´altres terres d´Espanya. Com que el destí bèl.lic va imposibilitar complir amb la primera part del projecte genocida dels franquistes, no es va dubtar posteriorment de provocar l´allau migratori bestial que va patir Catalunya durant la dictadura, amb el fi de descohesionar la nació catalana” (Dr. Franz-Berndt Speicher, L´Estel de Mallorca, 1•7•1997).
“Defender la unidad de España, la libre unidad de sus nacionalidades y regiones, es revolucionario, pues en esa unidad reside la principal fortaleza del pueblo para enfrentarse con éxito a sus enemigos. Históricamente, desde el siglo pasado a la izquierda le ha correspondido encabezar y defender esa unidad de todo el pueblo de las nacionalidades y regiones de España en su lucha por la libertad, el progreso y la independencia. A liberales y progresistas contra la reacción absolutista y el carlismo. Al Frente Popular contra la derecha reaccionaria y la sublevación fascista. A la oposición democrática contra el franquismo. En cada una de esas batallas el pueblo de las nacionalidades de España ha fortalecido su unidad, una unidad forjada desde muchos siglos atrás, en la lucha por conquistar otro destino al que han querido imponernos los imperialismos dominantes de turno. Hoy luchar por la unidad de España en un proyecto progresista e independiente es enfrentarse al centro del proyecto de los principales explotadores y opresores de planeta. No hay política más revolucionaria que esta. A la izquierda y a los revolucionarios nos corresponde encabezar esta lucha por un destino distinto” (Editorial de la publicació “De Verdad” –irònicament en rus seria "Pravda", l'òrgan oficial del PC-, l'òrgan de difusió la secta maoista d’extrem espanyolisme U.C.E., 17•X•2.000).
“L'internacionalisme espanyol sempre s'acaba a la Puerta del Sol. Deu ser pel conegut problema dels espanyols amb els idiomes” (FF).
“Pero a la hora del triunfo marxista, si llega, se encontrará con que Cataluña, así como Galicia, Vasconia y Valencia -las cuatro regiones, nótese la casualidad, donde el socialismo es menos fuerte-, se separan de la quema nacional, para constituirse en Estados nacionalistas aparte. Ello será la desparición de España y la muerte, por aislamiento, de sus tierras interiores” (José Antonio Primo de Rivera, 14•3•1936). “España es una unidad de destino en lo universal” (J. A. Primo de Rivera 1903-1936, cap nazi madrileny fill de Dictador genocida que coincideix amb la U.C.E.).
“Castilla siente de cerca el placer anticipado de su próxima revancha. Vemos en peligro cierto nuestro pueblo, nuestra alma, nuestro país. Ya es imposible prolongar el letargo. Castilla se levantará y con ella toda España; porque España quiere vivir sabrá demostrar en momentos definitivos que toda ella es Castellana” (Onésimo Redondo Ortega, 1905-1936, dirigent nazionalsindicalista espanyol, 1934).
“Espanya –un Estat- no és res inevitable ni necessari per a la gent corrent: en treuen profit les paparres de sempre. És un simple negoci amb molt marketing enganyós (estafa). En desfer-se “Espanya”, un Estat, cosa molt normal al llarg de la Història, no esquarterem ningú ni fem mal als que es consideren espanyols, sols decidim ser lliures i majors d’edat els catalans; com tampoc no esquarterem ningú quan hi ha un divorci, posem per cas. En canvi, Espanya –i França- sí que esquarteren comunitats nacionals naturals com Catalunya i Euskadi –i moltes altres” (No en consta l’autor).
“Intentava dir que, d’entrada, caldria que els historiadors -alguns historiadors- s’apliquessin a puntualitzar el "concepte d’Espanya" al llarg del temps, però no com el doctor Maravall, no per demostrar que Espanya es una creació paleolítica i providencialment prevista per Déu Nostre Senyor, sinó per aclarir-ne els factors político-socials que la propiciaven. També caldria veure per que alguns historiadors d’esquerra han jugat l’ambigüitat de l’espanyolisme, a partir de la noció de "mercat nacional” En pla de broma, podríem dir que Espanya –no l’Estat, la "ideologia"- és una invenció de don Marcelino Menendez Pelayo””Tots són uns i els mateixos. Giménez Caballero -llegiu, si podeu, "Amor a Catalunya"-, el difunt don Américo, que propugnava militarment la introducció del castellà en els més catalanescos circuits de les muntanyes, don Claudio, tots els ministres de Franco i del pseudo-postfranquisme, i Umbral i la Real Academia Espanyola. I don Ramon Menéndez Pidal. I don Juan Aparicio. Es l’"Espanya Una Grande y Libre"... La història del nacionalisme espanyol no és, ai!, exclusivament, la història del feixisme o del pre-feixisme. Hi ha un espanyolisme "liberal". Per dir-ho exactament, hi ha un espanyolisme que es professa "liberal". O fins i tot "d’extrema esquerra"” “Una esquerra crítica, en l’espai de l’estat espanyol, no la veig possible. I si ho fos, hauria de començar per això: per desmitificar el nacionalisme espanyol. L’espanyolisme no és una simple confecció de la dreta: és una confecció "espanyola". Amb l’aval de don Salvador de Madariaga, "espanyol professional", per entendre’ns. I amb més ajudes: Besteiro, Negrín, Durruti. L’esquerra "espanyola" s’ha caracteritzat sempre per la seva innocència, i pel seu "espanyolisme" rabiós. Entre Calvo Sotelo i el doctor Negrín hi havia més afinitats que diferències...” (Pròleg a "Franco i l’Espanyolisme", 1980, http://www.geocities.com/perpinya/txjf-esp.html de Joan Fuster, 1922-1992, assagista valencià).
“Mantened la unidad de las tierras de España” (Francisco Franco, 1892-1975, dictador genocida espanyolista responsable de cents de milers de morts, en el seu Testament).
“Le he prometido en el lecho de muerte a mi padre que nunca se rompería España. Y te recuerdo que soy jefe de las fuerzas armadas” (Avui, 8-1-04, Juan Carlos I a Pilar Rahola en rebre-la com a diputada d’ERC).
“Espanya és l'intent de la realització d'un mite. Uns en viuen "la unidad" i "de la unidad", mentre que els altres la patim i encara hem de finançar-la. No és igual unitat hispànica que "unidad castellana" d'Espanya. Per als devots del mite d'Espanya primer és el mite que els homes: que se salvi Espanya i els espanyols que es fotin. L'anomenada "España Una" no és una nacionalitat, sinó una esgarrifosa presó de nacions” “El mite d'Espanya ha estat secularment l'instrument d'opressió d'homes i pobles, a ús d'unes classes privilegiades acaparadores del poder. Per això, qualsevol ideologia totalitària que s'estimi, sigui del color que sigui, voldrà conservar el mite. No trobaria cap més eina millor per afermar el seu domini. Per això Espanya i totalitarisme són idees correlatives. L'Espanya que coneixem de segles és una violència històrica que el franquisme ha portat a l'últim extrem. Aquesta violència ha anat amargant els pobles que en són víctimes, començant per la mateixa Castella. Per això a Espanya no pot encaixar-hi cap règim normal i sembla que només hi són possibles els règims de mal humor: la subversió i la tirania” “El problema d'Espanya ve del fet que allò que havia d'haver estat Unió, degenerà en "Unidad". Traduït a termes més entenedors: que allò que naturalment i històricament havia d'ésser una confederació, acabà en un estat unitari i centralitzador. Solució: desfer l'estat unitari i intentar la confederació” A Espanya hi ha dues menes de ciutadans: els qui pateixen "la Unidad" i els qui en viuen. Com hi ha dues menes de pobles: els colonitzadors i els colonitzats. Els pobles hispànics no castellans no poden viure la "Unidad", són que han de sofrir-la. Amb el nom de la "Unidad", Castella pretén de justificar el genocidi. No té res d'estrany. El que és d'estranyar és que encara hi hagi catalans, bascos, gallecs i andalusos que s'ho empassin” “La "unidad española" té un vici d'origen: no és espontània, és una imposició. Tot poble que entra a formar part d'aquesta tètrica "Unidad" cal que, com a l'infern de Dante, deixi a l'entrada tota esperança. La idea de la unió hispànica hauria pogut ésser una idea respectable sempre que aquesta unió hagués estat concebuda com una gran síntesi, com una confederació de nacions lliures. Però una idea així Castella demostra de no haver-la intuïda mai. Els pobles centrals no han estat mai sincerament espanyolistes, sinó provincianament localistes. Han estat incapaços de concebre l'Espanya com una gran visió de conjunt” “A Castella li ha mancat intel•ligència, magnanimitat i grandesa. Però li ha sobrat enveja, ignorància i fanatisme a l'hora de bastir una Espanya per a tots. Ara, aquí hi cap una sospita: és que Castella s'ho ha proposat mai de fer una Espanya per a tots? Podríem dir que el problema de Catalunya i el problema d'Espanya només és un de sol: la inadequació de Castella a la seva missió històrica. En un mot: és el problema dels castellans. Espanya no és una nacionalitat, sinó un muntatge sòcio-polític, un monopoli oligàrquic per assegurar, amb raons històrico-político-geogràfiques, el domini d'unes classes socials sobre la resta del país” “El nom i el mite d'Espanya han estat instrumentalitzats com a fórmula alienadora de les masses populars. I, generalment, les multituds obreres s'ho han empassat. I ja veiem què els ha donat Espanya” (Mossèn Josep Armengou i Feliu, Berga 1910-1976, eclesiàstic i escriptor catalanista).

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home