dimecres, 19 de setembre de 2018

Sobre l'Informe-balanç del nomenclàtor dels carrers de Sabadell



Com diu la dita, el temps posa les coses al seu lloc. Almenys les hi va posant a poc a poc. Un any després de la falsa polèmica generada arran de les mentides i manipulacions que els mitjans de comunicació -i partits- espanyols -Ara inclòs- varen vessar sobre l'Informe-balanç del nomenclàtor dels carrers de Sabadell, les Jornades 2018 Nomenclàtor han servit per generar un ric debat de criteris i d'idees menat per especialistes i, perquè el seu autor, podés defensar l'Informe-balanç, denunciar-ne la campanya d'intoxicació i desprestigi -per exemple, òbviament enlloc hi diu que Machado sigui un franquista ni que se li hagi de retirar la placa-, denunciar l'absència de polítics a les Jornades -amb l'honrosa excepció de membres de l'Entesa per Sabadell, l'Alcalde Maties Serracant i la regidora de Cultura Montserrrat Chacón, i demanar valentia als representants polítics per tirar endavant la necessària revisió del nomenclàtor.

Pel que fa a Machado. Com que era republicà i s'hagué d'exiliar a causa de la victòria dels militars franquistes -malauradament, com tants altres milers- té una aureola que el converteix en intocable. No només per la "progresia" espanyola sinó també per la catalana; que es tanca en banda a defensar-lo acríticament  en comptes d'aprofitar aquest informe per obrir un debat entorn la figura de Machado i el seu jacobinisme, i reconèixer la seva hostilitat vers l'ensenyament del català a les escoles i ser contrari a l'autonomia de Catalunya (sense que això, òbviament, hagi de desmerèixer la seva obra).

"Encara avui en dia ens trobem que en contra d'aquests criteris [del gabinet tècnic de l'Ajuntament] i dels Criteris per a la toponímia d'àmbit municipal (2006), i en detriment dels referents culturals propis, a nivell històric hi abunden noms que representen mites de la història espanyolista; a nivell geogràfic, ens trobem amb una sobrerepresentació de muntanyes, rius, pantans i ciutats castellanes; a nivell cultural refermem que "al costat d'escriptors, pintors... reconeguts internacionalment, com Cervantes, Quevedo, Velázquez... n'hi ha d'altres (...) que no justifiquen la seva incorporació al nomenclàtor." A això es refereix el “model pseudo-cultural franquista”.