Cal que tots ens impliquem!

Malgrat porcs i botiflers, colons i col·laboracionistes, caragirats i covards, i els actuals dirigents polítics, econòmics, socials i religiosos. Malgrat la dictadura del pensament únic -i espanyol- dels mitjans de comunicació... No aturareu el sentiment del Poble no convertit en massa, no aturareu el triomf de la Història, la Justícia i la Llibertat, el redreçament de la dignitat de voler ser i de tornar a viure com catalans, de retrobar el nostre caràcter i dignificar els nostres sagrats mots.

Això sí, en aquesta hora greu en que està en joc el futur de Catalunya, cal que no en siguem mers espectadors, cal que ens hi impliquem: Força Catalunya, Reagrupament, Plataforma per la Llengua, entitats culturals i veïnals; fent pedagogia parlant clar i sense eufemismes amb la família, els amics, a la feina,...; quan la gent es queixa de la sanitat, el sistema educatiu o la manca d'infraestructures a la cua del supermercat, de l'autobús o del CAP,... Cal exposar de manera clara i sense embuts que només la Independència i uns nous polítics ens permetran sortir d'aquest cul-de-sac i sangonera que és España. Sense por ni vergonya! Perquè els únics que n'han de tenir són els unionistes!

Creiem en Catalunya i en la Victòria!


Credo

Crec en una Catalunya poderosa i respectada,
Terra de gestes heroiques, Mare dolça i triomfant,
que si un jorn va ésser retuda, escarnida i ultratjada
prompte es redreçarà amb coratge i serena la mirada
en oir la veu sagrada que li deia: “Sempre avant!”.

Els botxins que l’atuïren la deixaren ja per morta
preparant-se amb gran quimera a sa cendra llençar al vent,
mes la Pàtria ressorgia malgrat tot, vibrant i forta,
i sa llengua recobrava son passat bell i esplendent,
i ja veia coratjosa relluir amb nou esclat
la llum clara i redemptora de la seva llibertat.

I amb la gràcia de les lletres que han estat joia dels savis
i amb la dolça poesia de ses belles tradicions
i amb l’encís de les rondalles que ens contaven nostres avis
i amb cèlica cadència de ses danses i cançons,
ha anat ferma i esclatant
sempre avant...!

I reneix l’amor de Pàtria com un riu que surt de mare
sent més ferma la pitrada per al cim prompte arribar:
i duu l’aire cants de festa i esdevé la llum més clara,
i la sang bull en les venes esperant el bell demà,
i el cor sent viva fal•lera per la glòria que vindrà...

I ja ve...! La llum s’apropa o la Pàtria va on és ella...
Si encar núvols s’agombolen ja es veu l’Arc de Sant Martí...
Avant sempre, Pàtria meva! I amb el mall, el pic, la rella,
els pinzells o bé la ploma fes ben ample el teu camí.

Amb el delit treballa i lluita i ensems riu i balla i canta.
Tingues fe en el teu pervindre que de glòria ve nimbat,
el nou sol està per néixer... Ta figura s’ageganta...
Aixequem els cors, oh Pàtria, que s’apropa el jorn sagrat!

Ja s’apropa l’hora santa
de la teva llibertat!

Josep Pujadas i Truch