diumenge, 28 d’agost del 2011

A n'Heribert Barrera, en memorial


Quina tristesa em deixa aquesta notícia. Una persona sòlidament i cultural formada, patriota íntegre i insubornable, clar, contundent, que no defugia les veritats encara que aquestes fossin políticament incorrectes i li poguessin dur problemes. Un exemple del que hauria de ser un polític català, avantposant Catalunya al partit.

Per cert, m'agradaria saber si aquests fills bords de Catalunya que aboquen infàmies sobre un patriota íntegre i valent com n'Heribert Barrera han llegit el llibre en què n'Enric Vila l'entrevista o simplement es limiten a reproduir afirmacions que ell mai va fer.

Com molt bé exposa Vicent Partal, "tinc per segur que el seu missatge de tota la vida, de defensa de la independència, serà un dia no gaire llunyà una realitat sòlida. I aquell dia l'haurem de recordar. A ell i a tota una generació de gent valenta, decidida i ferma, que van plantar cara a totes les adversitats d'un segle XX massa cruel.".

Descansa en Pau, et trobarem a faltar.


 ------------------------------------------

Què pensa Heribert Barrera

Enric Vila

Què pensa Heribert Barrera
ISBN:0008495400022
Edició:2001
Preu:10.52 €
Pàgines:176
Distribució: Edicions 62

«En l'època de la Mancomunitat i de la República, aquí les coses es feien més ben fetes que a Espanya... Però durant aquests vint anys s'han fet, en general, igual o pitjor.»

«Els que es desenganyen de la política és perquè hi han posat excessives il·lusions d'entrada.»


«Sense la guerra i el franquisme gairebé segur que no hagués estat polític.»


«Jo no vaig votar la Constitució, i - com em va dir un dia el President Tarradellas - és l'honor més gran de la meva carrera política.»


«És evident que els estats no estan superats ni desapareixen... Si Catalunya vol ser una nació amb tots els ets i uts, forçosament ha d'aspirar a esdevenir un estat.»


«Hi ha una pila de coses en què el discurs políticament correcte s'oposa al que és el parer de la majoria, però contra les quals un no s'hi pot rebel·lar sense ser acusat de racista, de masclista o del que sigui.»


«Veig el futur una mica negre. Si continuen els corrents immigratoris actuals, Catalunya desapareixerà.»


«Jo crec que arribarà un dia en què l'home haurà de refiar-se de l'energia nuclear, sobretot si es demostra de manera definitiva que l'efecte hivernacle és el responsable de l'escalfament de la Terra.»







divendres, 5 d’agost del 2011

Mort d'en Carlos Sentís i hagiografia oficial



He estat uns dies de vacances. De vacances totals en què m'he isolat del món exterior (ni Internet, ni TV, ni diaris, ni res). Tranquil·litat, descansar, passejar i menjar bé (em recordava d'allò de "És l’ofici del burgès,/ menjar, jeure i no fer res" d'en Joan Oliver!). Torno i m'assabento d'una mort que arriba 99 anys tard: la d'en Carlos Sentís. Malauradament també m'assabento de totes les lloances que la seva figura ha rebut de la classe dirigent, començant per la classe política. Fet que em transporta als honors -i hagiografia- que la classe política i mediàtica "catalana" va rendir a un altre franquista de pro: Juan Antonio Samaranch.

Quina classe dirigent tan degenerada i poc democràtica tenim que rendeix honors a alts càrrecs franquistes? És imaginable que l'actual Alemanya rendís homenatges a dirigents nazis? Com pot algú que es reclama català i demòcrata homenatjar a dirigents d'un règim franquista genocida (vegeu Paul Preston. L'holocaust espanyol. Odi i extermini durant la Guerra Civil i després. Barcelona: Ed. Base, 2011) que va voler exterminar la llengua, la cultura i la Nació catalana? (vegeu Josep Benet. L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995). L'elit dirigent sempre amatent a manipular la història i a mantindre'ns ignorants: convergents, socialistes, el President de la Generalitat...

Fets com aquests confirmen que a l'estat espanyol no hi ha hagut ni "Transición", ni "democracia", ni res. (Vegeu també sinó com contínua la persecució de la llengua i la identitat catalana al País Valencià, a les Illes, a la Franja -on ni tan sols és llengua oficial!- i al mateix Principat de Catalunya). El que més em preocupa és que els dirigents catalans s'agenollin d'aquesta impúdica manera davant de l'España negra, negadora i eterna.

Molt han de canviar les coses. Malauradament.