Quo vadis Òmnium?

Òmnium Cultural ha estat una entitat molt important en la defensa i la promoció de la llengua i la cultura catalanes. Als anys 60 i 70 va dur a terme una tasca altament meritòria. Impagable, si voleu.

Tanmateix, Òmnium va patint un procés de no renovació i d’esclerosi que té com a exponent màxim el mandat presidencialista de 16 anys d’en Josep Millàs. Jordi Porta, capdavant d’una candidatura renovadora, surt escollit nou president el 2002. Però l’entitat, tot i produir-s’hi canvis, continua amb una línia d’actuació erràtica. Sent-ne un dels màxims exponents el suport a l’estatut retallat per les Corts espanyoles. Línia autonomista encaixista en la que s’entesta i corrobora altra vegada amb aquest anunci d’organitzar una marxa unitària en protesta de la presumible sentència del Tribunal Constitucional espanyol.

Jo em pregunto: Com pot admetre Òmnium Cultural que el parlament espanyol retalli l’Estatut aprovat pel 89% del parlament català? Perquè vol una manifestació “unitària” amb el PsoE-Cataluña? Per rentar-los-hi la cara? I, a nivell general, com pot ser que quan cada cop més sectors de la societat catalana donen per esgotada la via autonomista, Òmnium vulgui gastar tantes energies –seves i de la societat- en mantenir-nos en aquesta via morta que està corsecant Catalunya materialment i espiritual?

Òmnium, si us plau, llegeix bé els signes dels temps. Els estatuts i l’autonomia formen part d’aquest passat on t’has quedat ancorat. A l’igual que els expresidents Pujol i Maragall que vols que encapçalin aquesta protesta.

Més opinions a: Ràdio Catalunya