Manuel Carrasco i Formiguera. Sols l'Ideal pot dur-nos al triomf.

Com ja hem comentat més d'un cop, és en moments com l'actual -plens de desconcert i desencís provocats per la manca total de dirigents polítics, econòmics, socials i eclesiàstics ferms, amb caràcter i dignes-, que les reflexions dels autèntics patriotes ens ajuden i encoratgen a trobar i seguir el veritable camí de la lluita. El camí de la Llibertat de la Pàtria. El camí de l'Ideal!

Setembre Negre

Manuel Carrasco i Formiguera.

Sols l'Ideal pot dur-nos al triomf (arxiu sonor)

Rumors (I).

Es rumoreja que...

...Artur Mas, després del famós pacte Mas-Zapatero, encara a dia d’avui abans d’asseure’s posa un flotador a la cadira.

...Carod i Puigcercós esperen que torni a començar Polònia per sortir en algun mitjà de comunicació.

...Montilla no riu, no, es descollona (amb perdó) cada vegada que pensa que és el president de la Generalitat de Catalunya.

...Saura i Mallol, aficionats ells a la roba de marca, quan van a comprar-ne i els hi pregunten sobre la marca, inconscientment responen:
-“Marca blanca del PsoE i que duri.”

... Guia i Castellanos han declarat –per separat, òbviament- que defensen fermament la unitat i el canvi generacional al si de les direccions de l'esquerra independentista.

Si en sabeu més, no dubteu a afegir-los!

Campanyes. Jo sóc català. Diguem-ho clar a Frankfurt

"Jo sóc català" és una poesia patriòtica escrita per l'algaidí Pere Capellà que quan l'escoltes no pots deixar d'esborronar-te. Musicada i cantada per la corprenedora veu d'en Biel Majoral, constitueix un exemple més d'autocastració, regionalisme poruc i de manca de llibertat d'expressió: ha estat censurada i vetada de ser cantada a la gala inagural de la fira de Frankfurt.

Malgrat tot, i com diu l'admirat Pedrolo, cal protestar fins i tot quan no serveix de res!

Setembre Negre

La Fira de Frankfurt serà una oportunitat perquè la cultura catalana sigui, per uns dies, el centre d’atracció del món editorial. Tal i com diu el lema ideat per l’Institut Ramon Llull, es vol mostrar al món la singularitat i universalitat de la nostra literatura.

Davant un repte com aquest, cal una actitud valenta i desacomplexada. Valenta, davant els qui voldrien una representació esquifida i esquarterada de la nostra literatura i desacomplexada, perquè davant un repte com aquest no podem avergonyir-nos del què som, del què hem sigut i del què volem ser.

És per tot això que creiem adient que l’Institut Ramon Llull reconsideri la seva posició i convidi en Biel Majoral a cantar Jo sóc català a la gala inaugural de la Fira de Frankfurt, com a mostra de les singularitats del nostre passat i amb el missatge universal de forjar un present i futur amb llibertat.

Per aquest motiu, us proposem fer arribar al president de l’Institut Ramon Llull, Josep Bargalló i Valls, el següent escrit mitjançant el correu electrònic:

Sr. Josep Bargalló i Valls,

Em dirigeixo a vostè, pel fet de ser el màxim responsable del l’Institut Ramon Llull i també dels actes que la seva institució organitzarà a la Fira del llibre de Frankfurt, per tal de manifestar-li la meva preocupació pel fet que el cantant algaidí Biel Majoral hagi estat censurat, en voler interpretar la cançó “Jo sóc català”, amb lletra del poeta Pere Capellà, a la gala inaugural, en l'espectacle Un paisatge per la cultura. Crec que aquest fet, a més de ser un acte impropi d’una societat que proclama com a sagrat el valor de la llibertat d’expressió, situa la nostra representació a la Fira de Frankfurt fora dels límits de la dignitat amb que els catalans hem de mostrar-nos al món com el que som: un poble que té una llengua i una cultura pròpies, que aspira a un futur de normalitat. En unes altres paraules: desaprofitem una possibilitat de reconeixement en el món.

És per això que li faig arribar la demanda que reconsiderin la prohibició que Biel Majoral canti “Jo sóc català”, per tal com, si els nostres governants saben actuar amb coratge, poden tenir la seguretat que el seu poble serà al seu costat, donant-los suport i afrontant la pressió que pugui fer l’espanyolisme de sempre.

Per adherir-vos a la campanya podeu fer-ho a:

http://www.e-criteri.cat/index.cfm

A Lluís M. Xirinacs, en homenatge

Contra falsos pares de la Pàtria, “dirigents” polítics, econòmics i socials bords i estafadors d’il·lusions i de futurs, sangoneres, botiflers, col·laboracionistes i ocupants, dèbils d’esperit i de moral, dirigents sense ètica, lladres del Poble d’amable somriure i buits discursos, fills tots de la gran España (i France), prostituts professionals que viviu en palaus pagats amb les vostres renuncies i amb les esperances dels catalans,...

Contra tanta degeneració s’alça potent, clara, com un puny clos de ràbia i de desig, insubornable, la veu i la vida -i la mort- d’en LLUÍS MARIA XIRINACS.

Descansa, per fi, en Pau!

Des del fons del cor i amb veu baixa -per respecte- et diem,

en homenatge, la Victòria!

Setembre Negre

En ple ús de les meves facultats

marxo

perquè vull acabar els meus dies

en la soledat i el silenci.

Si em voleu fer feliç

no em busqueu.

Si algú em troba

li prego que,

estigui jo com estigui,

no vulgui ell pertorbar

la meva soledat

i el meu silenci.

Gràcies!

ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys

en uns Països Catalans

ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)

des de fa segles.

He viscut lluitant contra aquesta esclavitud

tots els anys de la meva vida adulta.

Una nació esclava, com un individu esclau,

és una vergonya de la humanitat i de l’univers.

Però una nació mai no serà lliure

si els seus fills no volen arriscar

llur vida en el seu alliberament i defensa.

Amics, accepteu-me

aquest final absolut victoriós

de la meva contesa,

per contrapuntar la covardia

dels nostres líders, massificadors del poble.

Avui la meva nació

esdevé sobirana absoluta en mi.

Ells han perdut un esclau.

Ella és una mica més lliure,

perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians

Barcelona, 6 d’agost de 2007

P.S. Si voleu llegir una poesia preciosa d'en Xirinacs en la que hi reflecteix els seus ideals podeu fer-ho clicant sobre aquest enllaç: La sardana