Acció a El Corte Inglés de Castelló de la Plana

A tots ens agrada molt assabentar-nos d'accions com aquestes en favor de la llengua. "Ben fet! Això és el que cal!", exclamem. Això està molt bé, però per canviar l'actual situació amb més força cal que tos contribuïm en aquesta lluita en favor del català.

No cal que tots siguem activistes de la primera línia de la trinxera però sí que siguem conseqüents lingüísticament en la nostra vida quotidiana. Hi ha un ventall molt ampli de petites accions que podem fer per defensar activament la nostra llengua en nombrosos espais on no hi és present. El primer pas és adonar-se que hi ha una discriminació lingüística. Un cop tenim aquesta consciència, la resta consisteix en decidir com i quan hem d'exigir, el per què.

Col·laborem en entitats de defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana!
Participa! Per molt poc es pot fer molt!

Setembre Negre



La Plataforma per la Llengua del País Valencià i Acció Cultural del País Valencià, han protagonitzat una acció a l'establiment que l'empresa va obrir a Castelló fa poc més de 2 mesos. A diferència del que passa al Principat, al País Valencià l'empresa discrimina la nostra llengua i és per això que unes 100 persones s'han concentrat davant de El Corte Inglés de Castelló, han repartit adhesius i octavetes, han posat la llufa, i han fet arribar un escrit.

Fa uns mesos, les entitats que representem ja van protagonitzar un primer acte de protesta per l’actitud negativa de l'empresa en relació al valencià, davant d’un dels seus centres comercials de la ciutat de València, i ja llavors els vam fer arribar en un escrit el nostre malestar, que recollia el de molts ciutadans, per aquesta actitud. Ara, a l’hora d’obrir un nou establiment, en aquest cas a Castelló, se’ls presentava l’oportunitat de començar amb bon peu des del punt de vista lingüístic, fent que el valencià estiguera present, tant a nivell oral com escrit, en la seua publicitat exterior, anuncis, retolacions i, en general, en tota l’activitat comercial del centre. Per desgràcia, això no ha estat així.Demanem que El Corte Inglés facin el mateix que fa a Catalunya, on el català hi és ben present en tots els àmbits.

Continua l’impuls al cinema en català a la Franja de Ponent.

La Institució de la Franja de Ponent portarà xiquets i jovent de La Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya al cinema.

Desprès de l’èxit de públic i la bona acceptació de la campanya de cinema en català portada a terme l’octubre passat a La Llitera aquest 12 de març s’hi incorpora el Baix Cinca.

Així ja seran dues les sales de la Franja que oferiran aquesta primavera cinema infantil en català dins la campanya CINC que promou la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Seran Tamarit de Llitera i Mequinensa, sales on es podrà veure «Opopomoz i els pastorets», «Robot», «Chicken Little», «Wallace & Gromit» i «Kirikú».

L’11 (Tamarit) i el 12 (Mequinensa) de març són les dates d’inici d’aquesta passa cap a la normalització lingüística a les comarques de la Franja. A la Franja de Ponent l’acció és possible gràcies a la participació del Circuit Urgellenc de cinema i la Institució Cultural de la Franja de Ponent que aquests dies reparteix la programació, cartells i entrades de franc entre els xiquets i jovent d’Albelda, El Campell, Camporrells, Castellonroi, Tamarit de Llitera, El Torricó i Valldellou a la comarca de La Llitera, al Baix Cinca a Torrent de Cinca i Mequinensa i al Matarranya als pobles limítrofs amb Mequinensa, això és Faió, Nonasp i Favara de Matarranya.

Tots els socis de la Institució que vulgueu entrades ja les podeu demanar (i us les enviarem de franc per correu) o passar-les a buscar per les nostres seus de Calaceit o Mequinensa.

18F: la revolució tranquil·la

per Vicent Partal

La manifestació de dissabte a Barcelona marcarà un abans i un després. Aquella onada de gent encarnava la base social del sobiranisme i el cansament d'aquesta situació que esgota tant després de més de trenta anys: n'estem tips, d'una Espanya que, ni tan sols quan ensenya la millor cara, no és capaç de fer res per entendre'ns.
La manifestació de dissabte a Barcelona marcarà un abans i un després. Va fer caure molts mites. El primer i més important: el que assegurava que el debat sobre la identitat s'havia acabat i que el país oficial era més nacionalista que no pas el país real. Ben altrament, una revolució tranquil·la ha anat creixent aquests darrers vint anys, que es féu viva dissabte. Sabem que allò que cal és reafirmar qui som, unir-nos i decidir. Sense esperar que ens autoritzen a fer-ho o no. En aquest sentit, l'estatut, fins i tot el nou, és aigua passada i té gust de poca cosa.

Dissabte ningú no va respondre a la crispació espanyola amb més crispació ni va proposar cap discurs per reacció ni a la contra, negatiu. Aquest fet ha estat molt destacat perquè resultava molt evident, i per a explicar-lo cal dir que respon precisament a la injecció de moral i confiança que la mateixa manifestació va representar per a molts de nosaltres. Aquesta actitud, simplement dir allò que som i avisar de què volem fer, és la prova més clara de l'enorme confiança en el futur que es respirava a la Gran Via de Barcelona. Confiança que el futur serà allò que direm nosaltres, i que depèn de nosaltres.
Aquest és un país que ha aguantat molt, ha callat molt i ha acceptat moltes coses de mala gana. Aquest és un país moderat i discret. Però els anys no van passant i prou. La gernació que es va aplegar dissabte reunia gent de tot origen, edat i procedència ideològica. I passat polític. Amb un comú denominador: som una nació i tenim el dret de decidir. Més simple i més contundent alhora, impossible. Es tracta d'un missatge net, a anys llum de l'Espanya de les autonomies i del futur mesell que Zapatero pensava que podia dibuixar des del laboratori de la Moncloa. Segurament que l'estatut aprovat al Parlament de Catalunya, i del qual ja no resta ni l'esquema, era una de les darreres oportunitats que Espanya tenia, potser la darrera. Tot i no ser un bon text, crec que molts ens vam deixar convèncer pel fet que l'hagués aprovat el noranta per cent del Parlament, per la manera que l'havien presentat, per la dignitat mostrada en un primer moment pels nostres polítics. Però el somni no ha durat gens. Els nostres polítics no han estat a l'alçada i, en canvi, els espanyols, començant per un Alfonso Guerra exterminador, no han parat des d'aleshores de retallar-lo a cada article: divendres encara retiraven del text l'obligatorietat que els jutges sàpiguen català. Els nostres polítics ho haurien d'haver fet millor. Ens ho devien. El PSC simplement ha desaparegut del mapa polític i s'ha limitat a acceptar tot allò que li ordenava el PSOE sense mostrar el més mínim indici de dignitat. I CiU, per mi d'una manera incomprensible, va matar en una sola reunió tot allò que havia estat capaç de crear durant mesos de feina al Parlament de Catalunya. El preu, l'hauran de pagar ara. La crispació i el desconcert que ahir demostraven els seus representants indica ben clarament com els ha colpit la manifestació. Segurament, i especialment, perquè aquesta manifestació fou organitzada sense el suport de pràcticament ningú. I això la fa encara més impressionant. Mònica Sabata me'n va parlar per primera vegada al CIEMEN el dia 20 de desembre, un dimarts, quan l'escenari polític no tenia res a veure amb el d'avui, però quan molta gent ja temíem que ens volien esquilar. Finalment, Esquerra Republicana s'hi ha sumat, i també Esquerra Unida i Alternativa, i és una evidència que ha aportat un múscul organitzador impagable. Però, dit això, Esquerra sap que la manifestació ha anat molt més enllà d'allò que ells sols haurien estat capaços de crear. Cal reconèixer que han entès que el protagonisme havia de ser de la societat civil i ho han respectat. En aquest sentit, les acusacions de manipulació o aprofitament que alguns han formulat després són, simplement, ridícules. Estic segur que avui hi ha molts polítics dels altres partits que haurien volgut venir a la manifestació (després de veure-la) i que provaran de desviar-ne el sentit, per exemple convertint-la en una manifestació contra el PP. Però, per més que ho intenten, saben que no és això que va passar. I més val que ho tinguen en compte. I hi ha un detall que cal no oblidar: a la manifestació de dissabte no hi van anar molts dels independentistes tradicionals, que s'hi van pronunciar a la contra per massa moderada.

Capítol a banda mereixen els mitjans. Reconec que diumenge varen saber valorar l'abast de la manifestació. Però els dies abans l'havien menystinguda. Quan dimecres una representació dels qui ens havien encomanat que anàrem en primera fila vàrem presentar la manifestació a la plaça de Catalunya,TV3 no es va dignar a enviar-hi ni una càmera. Per exemple. I el to de menyspreu de les informacions d'El Periódico, per posar-ne un altre exemple, va arribar a extrems insultants. Però, de sobte, amb tothom contra, la revolució tranquil·la del sobiranisme ha esclatat i ha ensorrat els mites. Barcelona no ha de deixar de ser catalana per ser cosmopolita, per exemple. Els partits no són més agosarats que la gent, per exemple. El país no confia en Zapatero, per exemple. O que això de la nació sols és un debat nominalista, per exemple. Dit tot això, hem de saber que tenim molts interrogants al davant i que canalitzar tot això que va passar dissabte no serà senzill. Hi ha problemes estructurals molt seriosos. No sabem qui pot capitalitzar políticament l'entusiasme de dissabte, ni com. En alguns moments fins i tot flotava en l'ambient una impugnació generalitzada de la classe política que crec que no ens podem permetre. Els mitjans de comunicació, a l'engròs, són dominats per gent molt refractària a allò que es va veure dissabte, si no és que hi està crònicament contra. L'atzucac polític en què es troba l'estatut propicia una confusió enorme i deixa poc espai a les rectificacions que avui farien amb molt de gust alguns partits polítics, si pogueren. I no es poden fer manifestacions així cada dissabte. Respondre a aquestes preguntes i a tantes més és feina de tots plegats. Per això, la meua única certesa és que cadascú ha de saber quin paper pot fer, i fer-lo. No pas en nom d'una política de curt abast, sinó en nom de la idea. L'any vinent farà tres-cents anys de l'ocupació del Regne de València, origen de la nostra situació actual. Dissabte va ser evident que amb tres-cents anys no n'hi ha hagut prou per a domesticar-nos i que més aviat sembla que ja són massa per a retenir-nos. Que l'entusiasme de dissabte cresca, que la revolució tranquil·la triomfe, és responsabilitat de tots nosaltres. Sense por. Ara ja sabem que som molts més que no volen i diuen.

Daniel Cardona i Civit: la veu irredempta

Després de més de 300 anys d'esclavatge, per a Catalunya sols n'hi ha d'haver un d'Estatut: la llibertat completa.

Daniel Cardona i Civit
Nosaltres Sols (1931)

SOM UNA NACIÓ I TENIM EL DRET DE DECIDIR!

Les entitats i els moviments socials sotasignats, procedents d'una àmplia pluralitat de sectors socials i polítics catalans, volem intervenir en la conjuntura política oberta amb la reforma de l'Estatut i demostrar alhora la nostra preocupació pel clima hostil creat des de diversos cercles antidemocràtics en contra de les legítimes aspiracions polítiques i democràtiques del nostre país. Tot recordant la lluita de l'Assemblea de Catalunya en favor del restabliment de l'Estatut d'Autonomia com a mitjà per exercir el dret a l'autodeterminació, i rememorant també que fa vint-i-cinc anys la nació catalana sortí al carrer davant de l'ofensiva contra l'expressió de la seva identitat, ara veiem necessari tornar-nos a manifestar sota el lema "Som una nació i tenim el dret de decidir!"

Els convocants estem convençuts i convençudes que cal exercir aquest dret per tal de garantir que les polítiques que es duen a terme estiguin d'acord amb les aspiracions i les necessitats del poble català i per tal d'afavorir el progrés social en drets de ciutadania i immigració, drets socials i laborals, llengua i cultura, medi ambient, polítiques de gènere, habitatge, tecnologies de la comunicació, educació, salut i seguretat, entre d'altres. Així mateix, afirmem que cap veritable autogovern és possible sense sobirania fiscal i tributària i sense inversions i infraestructures, relacions internacionals i cooperació.

Perquè som una nació i defensem la nostra identitat, com qualsevol poble hem de tenir el dret a poder decidir lliurement quin és el nostre futur.
Per tant, el que nosaltres decidim, ningú no ho ha de retallar. Per la llibertat i la democràcia, us cridem a tots i totes a sortir al carrer per manifestar-nos dient: "Som una nació i tenim el dret de decidir!"

Plataforma "Pel dret de decidir"

18 de febrer 17 h. Barcelona

Sortim de plaça d’espanya
i acabem a la Plaça de Catalunya

Per a més informació:
http://www.tenimeldretdedecidir.org/

ES CONSUMA LA TRAGÈDIA: NEIX EL VALENCIÀ, UN NOU IDIOMA LEGAL

Encara dubta algú que tan espanyolista és el PsoE com el PP? Ah! I el més greu, tot i aquesta aberració i amputació lingüística sense precedents CiU i ERC continuaran donant suport al PsoE. Nosaltres també els hi donarem suport quan vinguin eleccions...?

Setembre Negre


(Miquel Payeras a "Nou idiomes estatuaris" ens informa de la tragèdia que representarà l´oficialització del "valencià".6/II/2006)

Tothom se fixa en l'Estatut català. Fins i tot alguns dels nostres polítics provincials se'l posen com a nord a seguir per a la reforma estatutària indígena. Per ventura seria més profitós fixar l'atenció en el que ha passat a Madrid amb l'Estatut valencià. Perquè la realitat social i política balear és gairebé calcada a la valenciana i poc o res té a veure amb la catalana.

Què ha passat a Madrid en relació a València? Doncs una cosa molt important. Que ha nascut, o naixerà quan s'aprovi finalment l'Estatut, un nou idioma. El valencià. Fins ara el valencià era legalment la forma en què en aquella comunitat es definia el català. Això no obstant era jurídicament el mateix idioma. Tal com la justícia, inclòs el Tribunal Constitucional, s'han cansat de dir. Però ja no ho podran dir mai més. Perquè el PSOE i el PP a Madrid han pactat al Congrés el que el PP i PSOE valencians havien acordat a València. A saber: que l'Estatut consagra que «l'idioma valencià és l'oficial de la Comunitat, a l'igual que el castellà».

El portaveu socialista a Madrid, a aquests efectes, que és el valencià Ciprià Císcar, argumentava, davant les crítiques dels altres partits, manco el PP, (des de «pocavergonyes» a «traïdors») que li «mereixen respecte» per igual les dues denominacions: valencià i català. Molt bé, però no se tracta per res del respecte que li puguin merèixer a ell, ni a ningú, sinó que a partir de quan entri en vigència legal l'Estatut ja només existirà a més del castellà un idioma legal, el valencià. No el català. No la denominació popular d'aquest a València. No. Un idioma nou. Jurídicament reconegut per la llei de màxim rang possible a Espanya: una llei orgànica. Això significa, clar i valencià, que tota l'argumentació legal a través de la qual s'han guanyat els recursos judicials en aquella Comunitat per evitar l'aberració secessionista ja no valdran per res. Perquè en estar sancionat legalment amb màxim rang que el valencià és un idioma queda oberta la porta que qui ha de posar en marxa tot el desplegament legal de menor rang, a la Comunitat, com és el Govern valencià, doncs ho faci seguint -com no pot ser d'altra manera- la llei. Aplicant per tant el principi que a València només hi ha dos idiomes oficials: valencià i castellà. Res de català, ni res de considerar el valencià com la forma d'identificar el català. No. Valencià com a nou idioma. Ja podran dir missa les universitats -fins a vint ja s'han queixat en el mateix sentit, per qualque cosa deu ser-perquè la raó legal està per sobre del convencionalisme -per «científic» que sigui- acadèmic.

Què pot significar per a Balears el pacte valencià-madrileny PP-PSOE? No ho sé. Però a la reunió de dijous a la qual els partits indígenes decidiren posar en marxa una altra vegada la Ponència parlamentària per reformar l'Estatut, l'interès que demostrà el PSOE -que és l'únic partit que necessita el PP per aprovar la reforma- se centrà en el fet que els conservadors aceptassin que l'Estatut incorpori que la Llei Electoral només se podrà modificar per majoria de dos terços del Parlament. Curiosament era aquesta qüestió també la que amenaçava el pacte valencià, a més de l'idioma. En posar-se d'acord PSOE i PP envers l'Estatut valencià, els socialistes s'empassaren la invenció del nou idioma legal. A Palma, dijous, pareix que el PP accepta -a reserva d'un ulterior i possible canvi d'opinió- el blindatge de la llei electoral. I de la situació legal del català? Doncs per les referències dels mitjans, no se'n parlà. Ara, la proposta del «comitè de savis», que el PP diu que assumeix «al cent per cent», introdueix les famoses modalitats insulars amb rang d'igualtat a la definició idiomàtica unitària. La qual cosa, si al final se perpetra, significarà que una llei espanyola de màxim rang situa cadascuna de les variants dialectals al mateix nivell que el català com a idioma. Que cadascú extregui les conclusions que sigui capaç d'imaginar sobre què pot passar amb un Estatut vigent que sancioni legalment que el català és el mateix que el mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc, i no, com fins ara, denominacions col·loquials per als dialectes.

I que cadascú se respongui perquè a pesar de tot això el PP i el PSOE saludaren l'acord de dijous, i la resta de partits... també.

N.de la R. Estem completament d´acord amb l´articulista.Per això convindria un últim esforç a les universitats i entitats principals de la llengua per intentar aturar aquest genocidi legal a través dels tribunals.Les grans declaracions no serveixen de res. Si no ho fa ningú mes, AMICS DE LA LLENGUA CATALANA anirà al jutjat. No tenim diners ni esperem que ningú ens ajudi.Ja hi estem avesats.Però algú encara ha de tenir algun gra de dignitat.Morim matant.
Font: Racó Català

Surten a Internet dos nous diccionaris en català

La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) de la Generalitat de Catalunya i el Grup Enciclopèdia Catalana (Grec) han acordat l'obertura a Internet del Diccionari Multilingüe castellà-anglès-francès-alemany i DIDAC Diccionari de Català. El Diccionari Multilingüe la primera part (accés pel botó català) conté un Diccionari de la llengua catalana de 20.000 entrades amb més de 30.000 definicions, que van acompanyades d'exemples, locucions i frases fetes. A continuació, en un bloc a part de les definicions, cada article ofereix les equivalències en castellà, anglès, francès i alemany. Per altra banda el DIDAC, és un diccionari pensat per a l'aprenentatge del català a l'escola primària i al primer cicle de secundària.Recordem que la versió en línia ja va ser finançada pel Govern i ara se n'ha acordat el lliure accés, dins la política de foment d'accés gratuït als continguts finançats per fons públics.Actualment hi ha diversos recursos lingüístics a la xarxa que donen suport a la nostra llengua, tals com el traductor català-castellà InterNOSTRUM creat i gestionat per la Universitat d'Alacant (UA), així com el traductor de l'empresa Comprendium, que permet traduir online el català al castellà, anglès i francès de manera totalment automàtica. Pel que fa a diccionaris, hi ha el Diccionari Normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), el Gran Diccionari de la Llengua del Grup Enciclopèdia Catalana o bé el Diccionari Català-Valencià-Balear (Moll-Alcover). A més, hi podem afegir el recentment inagurat portal Diccionaris.net, que també ofereix diferents recursos de traducció i consulta de mots catalans i una llista inacabable d'altres recursos online, com aquest diccionari per a Babylon (de SoftCatalà) o aquest diccionari de codi obert.

Font: Raco Català (www.racocatala.com)

La Plataforma per la Llengua considera que l’acord sobre el nou Estatut valencià és un atemptat a la llengua

Hi ha dites espanyoles que vessen de sentit. Una d'aquestes n'és la de "son los mismos perros con distintos collares."

Setembre Negre


La Plataforma per la Llengua considera que l’acord entre el PP i el PSOE sobre el nou Estatut valencià és un greu atemptat contra la unitat de la llengua catalana i oficialitza el secessionisme lingüístic. Des de la Plataforma per la Llengua considerem que aquest acord suposa un gran endarreriment a un text, ja ambigu, de l’any 1982. Lluny d’eliminar aquesta ambigüitat pel que fa a la denominació de la llengua, el que fa és agreujar-la més.En aquest sentit, denunciem que:

- Aquest text va en contra de les universitats i la ciència, inclús del govern central, que al memoràndum de la Unió Europea ja reconeixia la doble denominació de la llengua, o inclús, L’Acadèmia Valenciana de la Llengua que té l’autoritat normativa pel que fa a la llengua i que ja reconeixia la seva unitat.

- Aquest text, que mantindrà la denominació “idioma valencià”, no recull el consens acadèmic i científic i suposa una clara agressió a la nostra cultura i a la nostra societat.

- Des del PP s’esperava aquesta reacció ja que sempre ha portat aquesta política de desprestigi i quasi nul interès per la nostra llengua, però no entenem que el PSOE després de jurar i perjurar que es mantindria la denominació “valencià”, haja donat aquest gir a la seva política.

És per tot plegat que:

- Lamentem aquest brusc canvi del PSOE pel greu atemptat que suposa a la unitat de la llengua i a tota la gent que han treballat i treballem per la seva normalització.

- Lamentem que siguin precisament aquells que fomenten el secessionisme lingüístic els que discriminen de manera clara la llengua catalana al País Valencià a tots nivells i també als institucionals (retolació, impresos, etc) i que vulnerin drets elementals dels ciutadans en negar-los massa sovint els seus drets com a ciutadans.

- Reclamem que acaben d’una vegada amb aquest secessionisme lingüístic per part de la dreta valenciana que no té cap fonament científic ni institucional.

- Considerem que la introducció de l’expressió “idioma valencià” és un atac directe a tota la llengua catalana, i que per tant, els polítics del Principat haurien de tenir un paper actiu en aquest aspecte quan es doni suport a llei estatals.

- Demanem que si la comissió constitucional ha utilitzat l’expressió idioma valencià, introdueixi la unitat de la llengua quan debati l’Estatut català, i consagri aquesta unitat.

València, 3 de febrer de 2006